Alone together

Teatre

informació obra


Sinopsi:

Alone together és una experiència poètica i sensorial sobre la ansietat que s'amaga darrere de fum: el fum de tabac i el fum que ens envolta, una societat atrapada en el narcisisme, atrapada en les xarxes de les xarxes, en la impossibilitat de concentrar-se, una societat parcel·lada en els extrems combatents do la seva pròpia ansietat.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Alone together

09/01/2020

Vibrant i vaporosa

per Jordi Bordes

Joana Brabo degusta el faristol i el joc de paraules dels Accidents polipoètics (Baby Bum). Però en comptes de provar de desgranar el llenguatge per confondre la política (també Jordi Oriol n'acaba de fer una aproximació ben farsesca a Europa Bull), opta per un univers quotidià, íntim. El seu és un món vaporós, femení, com el fum de la cigarreta que està deixant de fumar i que vibra amb la seva veu. La ironia és el fil on penja tota la seva trama. Amb només els sons i les paraules transporta a unes coordenades que van del jo més truculent (amb una mena de descripció d'una relació de parella, que podria acabar en crim) al més surrealista (portant les ones del mar de Barcelona als túnels del metro de Nova York). L'ansietat per deixar de fumar, per redescobrir l'aire pur als pulmons que experimenta el personatge protagonista, es queda en la ficció. És com el drama que viu una família a l'escena però que diverteix el públic, tot destil·lant un humor negre molt propi d'una ment lúcida.

Brabo desenvolupa un recital que té forma de ràdio teatre per uns efectes sonors que introdueix ella mateixa des de la taula de sons o que realitza en directe. Jugant a què el públic només escolti, juga a l'equívoc, a confondre voluntàriament l'audiència i transportar-la amb molta més facilitat que ho faria amb el sentit de la vista.El viatge que proposa és per uns materials ben quotidians i humans (el diàleg entre dos desconeguts, els records d'una infància que sempre varia de manera il·lusòria, les ganes de caminar per Brooklyn, de capbussar-se en la Barcelona anònima, de recomptar les cigarretes que s'han deixat de fumar, a raó de 20 al dia...) però que la concatenació aparentment anàrquica el converteixen en un passatge divertidament emocional.

El món de Joana Brabo és ben Blau, carregats de B altes: Les que toquen (Barcelona,Blau, Brooklyn,Brabo) i les que provoca ella (Badrid, Baporosa, Bibrant). Capriciosament.