Alone

Circ

informació obra


Direcció:
Christian Atanasiu
Composició musical:
Ismael Dueñas
Intèrprets:
Manuel Sebastián, Joan Segalés, Joan Faneca
Escenografia:
Ramón de los Heros, Manuel Sebastián
Vestuari:
Valeria Civil
Producció:
Ateneu popular 9barris
Autoria:
Aleix Aguilà
Sinopsi:

T’has perdut? Et trobes sol? Doncs, mira i aprèn: l’obra de la companyia Sebas i Christian Atanasiu t’interessarà perquè és el viatge d’un personatge que arriba a una illa deserta després de sobreviure a un naufragi. 

"Alone" funciona com una recepta per enfrontar-nos a les nostres pors de la mà del circ i el teatre gestual.

Com que a l’illa també hi arriben algunes restes del naufragi, els objectes de seguida perden la seva funció originària per transformar-se amb enginy i carregar-se d’altres vides. Resulta evident què tenen d’irresistibles els nàufrags: segons Alone, ens retornen una imatge de la fragilitat, però també del poder de la imaginació com la millor forma de créixer per nosaltres sols.

Espectacle de circ recomanat per a tots els públics a partir de 6 anys. 


Crítica: Alone

20/05/2017

Circ dramatitzat en una illa deserta

per Núria Cañamares

Sebas podria haver-se “limitat” en l’exhibició del seu talent amb els malabars, equilibris, domini de pilota pel cos i rebot en superfícies, i més, però s’ha embrancat en la construcció d’un univers, una dramatúrgia i una posada en escena compactes, anant més enllà de la línia on sovint es queda el circ.

La història no és massa enrevessada, però aporta els ingredients per captar l’atenció d’un espectador encuriosit que desxifra les accions mudes del protagonista entre esglais, sorpreses i somriures. És bonic sentir a sala algun crit temorós o de joia entre el públic. Tot i que cada cop hi ha més propostes de circ en espais tancats, freqüenta el format carrer, on es genera un altre clima i vibracions.

Un home naufraga en una illa deserta on mata el temps com pot. A poc a poc, gairebé sense adonar-se’n, va adaptant-se al medi. Configura una nova llar amb tot allò que, com ell, ha arreplegat el mar: mobles, cistells, rellotges, quadres... fins i tot un cap dissecat de porc senglar que es convertirà en la seva única companyia. 

Els objectes canviaran forçosament la seva utilitat en un món completament diferent on el que preval és sobreviure i combatre la solitud. L’explotació de recursos narratius, visuals i tècnics a partir de l’atrezzo actua d’incentiu d’un espectacle que no deixa de destapar-se de la mà de l’humor, la música i la poètica.