Amber

Dansa

informació obra


Sinopsi:

Tres balls de parella simultanis evidencien la passió, la intimitat i l'atracció a través dels gestos universals del cos humà, empenyent la verbalització i la consciència d'alerta enrere. Els sis ballarins de la prestigiosa companyia hongaresa Hodworks s'expressen sensualment de forma abstracta, deslliurant totes les experiències humanes personals. Darrere dels moviments dels intèrprets, gairebé instintius, els espectadors poden experimentar com arriben a l’essència de la passió.

La companyia hongaresa Hodworks va ser fundada per la coreògrafa Adrienn Hód el 2007. Les seves coreografies, seleccionades i premiades diverses vegades en festivals internacionals, tendeixen a desconstruir, desestabilitzar i remodelar estructures de dansa ja existents. El focus del seu treball és l'estatus de l'intèrpret, portant a l’extrem l'expressió verbal i física. A través de la seva singular dansa, obre una realitat paral·lela, que construeix des de l'inconscient i l'èxtasi

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Amber

13/03/2022

Abraçada ardorosa amb els ulls tancats

per Jordi Bordes

La proposta de la companyia hongaresa Hodworks posa la pell de gallina. Sis cossos (en realitat tres parelles perquè no hi ha interacció entre els tres duets) comparteixen un temps i un espai. Coincideixen també amb la passió per abraçar l'altre i la calma per anar resseguint cada centímetrede cada cos, amb els ulls tancats.

Una carícia contínua que transforma la dansa contact en tota una altra paleta de colors: No hi ha, més que en alguns moments puntuals, una acció ràpida, enèrgica, espectacular. Més aviat són com dues oliveres que s'abracen amb la parsimònia del temps, aprofitant cada llepada de sol primaveral (en forma d'espai sonor que intensifica el ritme, com si accelerés el compta-revolucions; en breus instants d'èxtasi). Són els moments de major passió , en què els cossos es recargolen amb més fruïció. Acaben suant, exhaustos, deixant que els llavis ressegueixin espatlles, que les caderes pivotin entre elles amb un contacte lent, vibrant però no mecànic ni repetitiu. Hi ha candent una sexualitat íntima, silenciosa, ensenyada a mig d'escena, però com a exercici de moviment més que acció buscadament eròtica. Aquesta evolució, per força a base d'improvisació perquè no han de vigilar amb els altres més que per no topar-hi, atrapa.

En els primers 12 minuts només hi ha els cossos apropant-se en absolut silenci. I el magnetisme absorbeix. Es percep algun lleu somriure d'ella; un estirament de coll de l'altre; un sentir el respirar del tercer; un notar el primer contacte del quart. Una acció simultània a tres fronts que permet contemplar com el peu de la cinquena avança amb els dits arronsats i que, en altres moments, ja en contacte amb el físic d'ell els dits s'enrampen com els d'un gat. Sembla que el moviment de les parelles hagi de portar a algun punt en comú. Però la màgia és, precisament, no pertorbar-se els uns als altres. Deixar que sigui l'espectador que hi faci les relacions entre els cossos, les fisicalitats, les maneres de contactar i de fer una abraçada que es delecta pels colzes, pels turmells, per estirar la roba deixant que l'altre proposi el següent pas. Plaent i generós alhora.