Amistades peligrosas

Teatre

informació obra


Traducció:
Darío Facal
Adaptació:
Javier L. Patiño, Darío Facal
Direcció:
Darío Facal, Albert Arribas
Composició musical:
Mariano Estudillo
Producció:
Metatarso Producciones
Intèrprets:
Carme Conesa, Edu Soto, Iria del Río, Lucía Díez, Mariano Estudillo, Lola Manzano
Autoria:
Albert Arribas
Sinopsi:

Carmen Conesa interpreta la ‘Marquesa de Merteuil’ i Edu Soto el ‘Vizconde de Valmont’, junts juguen a la seducció, a la irreverent i sensorial versió de Las amistades peligrosas. El discurs llibertí i sensual del clàssic de Choderlos de Laclos hi és present amb la combinació d’amor, humor, perversió i poder, en aquest muntatge dirigit per Darío Facal amb música en viu. Tot un ‘collage’ escènic  en el qual els actors interpreten en directe rock, heavy, jazz i òpera. Iria del Río en el rol de ‘Madame de Tourvel’, Mariano Estudillo com el ‘Caballero Danceny’, la sorprenent i joveníssima Lucía Díez interpretant a ‘Cécile de Volanges’ i Lola Manzano donant vida a la ‘Madame de Volanges’ completen el repartiment de Las amistades peligrosas.


No recomanada per a menors de 16 anys

Crítica: Amistades peligrosas

22/03/2015

Una marquesa i un vescomte s'estan morint de fàstics

per Andreu Sotorra

Una marquesa i un vescomte s'estan morint de fàstics. Presos per l'avorriment i les ganes de revenja d'ella provoquen un caos llibertí que el seu creador literari —més militar d'armes que escriptor de ploma— Pierre Choderlos de Laclos (Amiens, França, 1741 - Tàrent, Itàlia, 1803) converteix en un mite del París de la Revolució del segle XVIII.

Però ja se sap: jugant dos, acaben rebent tres... o una colla. La marquesa és Merteuil i el vescomte, Valmont. Els altres, les seves víctimes: la senyora de Tourvel, la jove Cecile de Volanges, la senyora de Volanges... i algun passavolant més amb etiqueta de cornut.

Si a 'Les amistats perilloses', a més de cartes pel gènere epistolar al qual es deu la novel·la, hi ha sexe real i drogues mentals, el que no hi havia fins ara era rock d'acompanyament. I aquesta és la singularitat d'aquesta versió que no es pot qualificar d'estripada, però sí de llençada a l'atzar dels instruments musicals de notables decibels que els mateixos intèrprets animen amb rascades o percussió: teclats, bateria, saxo, panderetes i guitarres elèctriques, amb peces de jazz, rock, punk o heavy. (...)

El cas és que, un cop vist l'espectacle, si els espectadors no coneixen la trama de 'Les amistats perilloses', ja sigui perquè no han tingut accés a la lectura o perquè no han vist alguna de les versions cinematogràfiques o teatrals que s'han fet, es quedaran força desconcertats —no goso dir decebuts— i els serà difícil establir la relació entre la provocadora marquesa i el mesell de vescomte o les autèntiques passions personals que s'estableixen entre aquest i les seves víctimes, començant per la joveníssima Cecile que passa de no saber res de la vida, quan surt de l'ou del convent, a fer d'ensinistradora del mascle a quatre grapes... i això pràcticament en només un parell de lliçons pràctiques! (...)

Trivial