Espetacle de nit, amb joc eròtic i un fons filsòfic, que es decanta suau però contundentdarrere unes hoistòries que es narren en aquest show. Hi ha molt joc de cos en escena, picades d'ullet al públic, alguna confidència, rumors i llegenes significatives que condensen un univers que viatja de l'amor sentimental al sexe. Ningú pot amagar un cert aire canalla, brètol, irreverent.
Espectacle en castellà.
El festival EVA porta ja un recorregut important com per ja haver creat una petita família que any rere any participen en ell. La família la formen tant els espectadors que pels voltants de juny i juliol ja comencen a reservar-se els vespres per voltar per la contrada com per les companyies, actors, actrius, narradors tots, que periòdicament es deixen caure pel Festival convidats per l’equip de l’EVA, capitanejats per la Jordina Biosca. Un d’aquests noms repetidors és el de l’Hèctor Urién, un d’aquests narradors d’històries que en tres o quatre paraules i un o dos gestos ja es posa el públic a la butxaca. L’EVA és l’aparador ideal per aquests narradors que fan de l’oralitat la seva arma per fer humor de tot i de tots.
En aquest cas, toca riure’s de nosaltres mateixos a través de les nostres vivències amoroses i sexuals. L’espectacle Amor, sexo y lo que surja repassa diversos episodis de la seva vida afectiva. Però Urién no parla d’ell mateix, sinó que parla de tots els espectadors. La interpel·lació directa, la implicació del públic en el seu espectacle és la clau per fer-lo avançar. Des del minut 1, el narrador ens dona les instruccions sobre l’espectacle, demanant-nos la participació, la resposta sense por. Amb quatre frases el públic atrapa la dinàmica i va acabant les frases o repetint paraules quan l’actor ho reclama amb el gest. El públic de La Bisbal del Penedès és generós i s’entrega amb ganes al joc.
Així doncs, un cop donades les indicacions pertinents, Urién comença a parlar de l’amor, de la seva xicota que va acabar sent la ex i d’aquí entra a definir les diferents maneres que tenim d’estimar. L’espectacle es vertebrarà amb la repetició de les onomatopeies que definiran l’amor (Oooooo), el sexe (Aaaaa) i l’amor més intens, la combinació perfecte (Ooooaaaaa). No fa falta més. Bé, sí entremig hi ha moltes històries, poesies i referències.
Urién comença el seu recital d’oooo i aaaaa parlant de la significació del primer petó. Tanmateix, el sentiment pot ser tan intens com el que va viure Edward Bloom en veure per primer cop a Sandra Templeton a la pel·lícula Big Fish. Però al final els referents màgics xoquen amb la realitat i la història del mateix Urién sobre com va ser el seu primer petó desperten a cadascú la nostàlgia i al mateix temps ens fa riure de valent. Per viure el primer amor no calen consells, sols anar-hi amb la voluntat de l’explorador.
No obstant això, si hem de parlar de primers amors, creu l’Héctor Urién, millor que coneguem el primer acte d’amor que es coneix. Aquí comença un nou relat transportat al mite de la creació, donant protagonisme a Adam i... no, no. A Eva, no. I és que aquí també hem vingut a aprendre. Doncs segons explica l’actor la primera dona va ser Lilith. En un paral·lelisme molt ben pautat, l’actor parlar sobre el despertar sexual d’Adam a través de la natura, menjant i delectant-se amb les fuites que Déu li posa al seu abast. Sols amb la sensualitat i l’erotisme que desperten les fruites (raïm, maduixes, síndries i figues), aquest personatge mític aprèn el sentit de l’amor i el sexe que l’endemà experimentarà amb la bella Lilith. Però amb un gir imprevist, l’actor ens diu que de la nit al dia Lilith desapareix i que Déu, sense l’ajuda arrauxada dels àngels, crea a Eva. La paràbola conclou dient-nos que ambdues dones defineixen els dos tipus de dones que poden haver-hi: les que com que Lilith, són apassionades, obertes i disposades a fruir de l’amor i del plaer. I les que són com Eva, més estrictes, com Déu mana. Lògicament, la conclusió és molt reduccionista i simplista, però a Urién li funciona bé per acabar aquesta part. Tanmateix, no passa el test de Bechdel de cap de les maneres. Després dels aplaudiments, Urién regala al públic dos bisos, dues històries curtes més per rematar l’espectacle sobre la importància de deixar-se sorprendre’s per la vida i pel plaer.
Urién demostra moltes taules, ja que domina en tot moment el tempo de l’espectacle. Quan necessita interactuar amb el públic, ens doma a la seva voluntat per fer avançar el text cap al punt que vol. Quan necessita recrear-se amb el gest i la paraula, s’hi entreté. Quan busca la concatenació d’escenes, augmenta la velocitat. I el gest expansiu, però mesurat ajuda a dibuixar els paisatges físics i sentimentals. Les històries estan molt ben filades i, malgrat aquesta mirada masculina, Urién conquista a homes i dones.