L'ambientació és neorural. I la trama de la qual és autor l'actor, director, guionista i escriptor literari Pere Anglas (Mataró, 1966) té tots els ingredients d'un guió de comèdia d'influència “indie” i també del cinema francès més amable, però passat pel filtre de la mirada catalana amb una banda sonora inclosa d'algunes peces de grups musicals del boom català dels noranta i alguna altra peça inèdita com la de Clara Peya, «I seguim...»
«Amors» és una comèdia que va arrencar fa un any al Maresme, d'on són tant l'autor com els intèrprets que han passat per l'Aula de Teatre de Mataró, entre altres escoles escèniques. «Amors» és una comèdia jove i atrevida, sense pèls a la llengua, que obre de bat a bat les portes de l'armari de la diversitat sexual i de gènere.
No és agosarat dir que «Amors» té totes les possibilitats de convertir-se en un guió de comèdia cinematogràfica. Atenció, doncs, cineastes de nova fornada —Escac dixit!— i també distribuïdors teatrals de sales sense prejudicis perquè aquesta és una comèdia que, ara al Teatre Gaudí Barcelona, pot tenir corda per temps, si els déus volen i els integrants de la companyia poden.
Els protagonistes d'«Amors» són un grup de joves que mantenen l'amistat des dels temps d'escola i institut —o més aviat hauríem de dir un grup de “postjoves” perquè ja estan a la ratlla de la trentena feta. Un d'ells té una antiga masia heretada dels avis ja morts que ara corre el perill de ser venuda i potser enderrocada i els ha reunit perquè té un projecte nou a New Haven, als Estats Units, on s'ha de traslladar al cap d'uns dies. Són quatre, dos nois i dues noies i una convidada més recent.
La relació d'amistat entre tots ells va més enllà de la tradicional i em guardaré prou de desvelar-ne les claus perquè és un dels elements de la sorpresa que han de viure a poc a poc els mateixos espectadors durant una obra estàndard de noranta minuts —amb molt de tempo controlat— i amb progressiva pujada argumental que l'autor dosifica amb escenes a vegades corals i a vegades per parelles —amb l'excusa de fer entrar a la casa alguns d'ells— i també amb moments musicals —alerta que no vol dir que sigui un musical “à la page”— que protagonitzen sobretot el duet de l'actor David Pruna i l'actriu Clara Bellavista, aquesta amb guitarra inclosa sota una nit estelada.
La companyia respira bona conjunció i cadascú personalitza el seu paper amb naturalitat, sense una falsa caricatura, cosa que els fa molt creïbles, des de la nouvinguda, una jove arquitecta (Raquel Ayllón), fins a la jove tastaolletes (Nerea Ferrer), passant pel jove més bon jan i carregat d'ingenuïtat encara infantil (Pol Martínez) que és el que en una mena de pròleg i epíleg sense paraules protagonitza l'arrencada i el desenllaç de la història, primer sortejant el seu pànic als gossos i després remarcant el pes de la solitud abraçat a un nan kitsch de jardí.
Allà, a l'altre costat d'una tanca i del tou d'herba dallada i de les fulles caigudes de tardor, hi ha la vella piscina on sembla que s'han quedat els records d'infància i joventut. I hi ha, de tant en tant, els lladrucs dels gossos dels veïns —¿són uns salvatges Doberman o uns inofensius petaners?— que creen una atmosfera nocturna de camp amb efectes molt ben resolts.
Precisament aquests dies de l'estrena d'«Amors» s'ha publicat el resultat d'una enquesta de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, feta a 3.290 nois i noies d'entre 13 i 19 anys, d'ESO, Batxillerat i Grau Mitjà, que revela que els nois se senten atrets per persones de l'altre sexe en un 77,7%. En canvi, pel que fa a les noies, l'enquesta revela que són gairebé només un 48,5% les que es consideren heterosexuals i més d'un 50% les que es declaren, d'una manera o altra, bisexuals.
És una enquesta oportuna perquè afegeix una dosi de certa credibilitat a la història d'aquesta comèdia de Pere Anglas on allò que sobre l'escenari es podria tenir només com a ficció ho acaba superant la realitat. «Amors» és una obra per a joves adults i també per a adults joves. Per a uns perquè els pot fer descobrir un món que potser mantenen amagat. I per als altres perquè els pot ajudar a entendre un món en el qual, com deia aquell, ara sí, els temps estan canviant. (...)
