Anna Karenina

Teatre

informació obra


Direcció:
Ivan Padilla
Intèrprets:
Lara Díez, Dani Ledesma, Ivan Padilla
Composició musical:
Cels Campos, Jonathan Larson
Interpretació musical:
Cels Campos
Ajudantia de direcció:
Ramon Bonvehí
Il·luminació:
Dani Gener
Autoria:
Jonathan Larson
Sinopsi:

Moscou, 1870. Estació de tren. Anna és a punt de prendre una decisió que canviarà el rumb de la seva vida per sempre.
Anna Karenina és la dona d’Aleksei Karenin, un respectat funcionari amb una bona posició social. Tenen un fill en comú i una plàcida vida. Un dia, però, a l’estació de tren de Moscou, Anna coneix un altre Aleksei, el compte Vronski, un militar sense lligams i amb fama de seductor. Aquell dia tot canvia per a Anna: la passió pel comte l’obliga a qüestionar-se la seva tranquil·la vida i a dur a terme una fugida endavant, amb el desig i l’amor com a únics motors. Però el seu viatge per conquerir la felicitat toparà amb les lleis, les regles de la societat, la família i la solitud, i amb el seu marit, el seu amant i, també, amb ella mateixa.

Crítica: Anna Karenina

12/01/2016

Una Karenina massa argumental

per Jordi Bordes

Ivan Padilla és un actor i director molt  amant de la literatura. Bona prova són les obres que ha adaptat, abans d'aquesta Anna Karenina. És el cas de L'oceà  d'Alessandro Baricco (obra publicada el 10993) que en va fer una adaptació del 2013, en va sortir una versió despullada però amb un espai i una intenció prou encertada i també de Sunset Park, estrenada el 2014 a partir de la novel·la de Paul Auster, el 2010. Evidentment, el risc és més gran quan opta per una novel·la de convulses contradiccions escrit per Lev Tolstoi., ara fa més d'un segle, perquè determinades actituds hipòcrites dels protagonistes no responen a la manera de fer d'avui. 

El gran problema d'aquesta adaptació és que exprimeix els dubtes i les intencions dels tres protagonistes del triangle amorós a l'argument. Tot i la intensitat interpretativa (sobretot de Lara Díez) el pinyol queda massa pelat i no hi ha espai per a tastar el regust de les contradiccions, de la ràbia per haver de triar entre el seu fill i el seu amor intens. Cal destacar, també, les ambientacions musicals, interpretades en directe al piano, que pinten els moments amb uns colors i uns tons molt adequats. Tot i aquesta bona idea il·lustrativa no és suficient per fer justícia a una obra universal d'aquest novel·lista rus.