Nous conceptes per tornar a les arrels. Teatro de la Ciudad ha passat pel Lliure amb tres tragèdies d’altura. Miguel del Arco, Andrés Lima i Alfredo Sanzol han mostrat els resultats del seu taller d’investigació amb Edipo, Antígona i Medea . Un gran projecte que ha omplert de bones vibracions un públic curiós i impressionat per la revisió.
El treball que ha unit directors, escenògrafs i actors de renom ha ofert dispars però interessants resultats. Quan després de la funció de dissabte d’ Antígona el públic va aclamar els protagonistes de la representació que tancava el cicle, la sensació era que l’experiència havia valgut la pena. La versió que Del Arco ha fet de la peça de Sòfocles és la més ben resolta, tant pel ritme com per la tensió de l’enfrontament entre Creont i Antígona.
Una gran esfera penjada del teler –lluna premonitòria, vigilant i presó– presideix l’escena. El rei de Tebes, una imponent Carmen Machi, col·lisiona amb Antígona (Manuela Paso), neboda i nòvia del seu fill Hemó (Rafael Prieto), perquè la jove va enterrar el seu germà Polinices contravenint la llei. Creont la condemna a mort per honrar un traïdor. El dolor de la mare, testimoni del suïcidi del seu fill després de la mort de l’heroïna, surt amb l’afligiment de Machi, que veu l’error d’a-ferrar-se a les raons d’Estat per sobre de valors religiosos i familiars. Magnífic cor i també els personatges d’Ismena (Àngela Cremonte) i Tirèsies (Cristóbal Suárez).
Estremidora Medea la d’Aitana Sánchez-Gijón en el muntatge de Lima. El desgast físic i psíquic és tan intens com lloable, però potser no ha modulat prou els excessos de dicció. Seminua, enfangada i agitada, mostra el seu personatge alienat fins al límit, capaç de matar els seus fills al perdre l’amor de Jasó. Lima, que interpreta diversos personatges (Jasó, Creont i corifeu), ha creat un entorn quasi tan important com l'actuació de l'actriu. És rellevant la banda sonora original de Jaume Manresa, recreada amb calidesa per Joana Gomila (violoncel·lista i corifea), el solista Joan Roca i la gravació del Coro de Jóvenes de Madrid. Contribueix a crear la tensa atmosfera un aterridor vídeo d’ombres infantils de Miguel Ángel Raió.
Clar, senzill, directe i molt didàctic l' Edipo Rey de Sanzol. Partint d’una taula en què s’asseuen els personatges, edifica una tragèdia a la qual li sobra estaticisme però que resumeix bé el drama d’un monarca que per salvar una ciutat s’acaba enfonsant. La necessitat de saber la veritat i l’impossible control del destí el porten a descobrir que va assassinar el seu pare i és l’amant de la seva mare. Juan Antonio Lumbreras brilla com a protagonista. Paco Déniz (Creont), Elena González (Tirèsies), Natalia Hernández i Eva Trancón completen el repartiment.
