Anton i Polina

Circ

informació obra


Autoria:
La Fem Fatal, Fernando Pose
Intèrprets:
Toni Gutiérrez, Asvin López
Vestuari:
Erica Wade, Eva Szwarcer
Composició musical:
Yuri Sakalov, Anton Dirnberge. La Cafetera Roja
Companyia:
Cia. Malabarte
Sinopsi:

Anton i Polina, dos personatges que habiten un món efímer, volàtil. Dues criatures que coneixen l’existència de l’altre, i com a la vida, a vegades dissimulen no adonar­se’n, fins i tot poden incomodar­se per la presència de l’altre, que entenen com imprescindible… Gaudeixen de la companyia, pateixen la por a la soledat. Es busquen, es cuiden, omplen buits d’infinites possibilitats, gaudeixen del joc, sense cap afany de posseir. Es necessiten, ens necessitem; i com en tota relació, obtenen els beneficis de l’existència en comú.

Aquesta peça vol ser una perspectiva inèdita sobre la intensitat de les relacions a la vida. Una metàfora portada al circ sobre la simbiosi que s’estableix entre les persones. Una creació on el trapezi doble llueix pel seu elevat nivell tècnic i acrobàtic. Innovació i frescor sobre l’element, barrejat amb un toc que transita entre l’humor absurd, la innocència i el fet de ser canalla!

Crítica: Anton i Polina

16/05/2016

Parella al trapezi amb equilibris vitals

per Jordi Bordes

La Fem Fatal presenta un exercici de només 8 minuts en què la tècnica d'una parella al trapezi, tot confiant en els soports de l'un i de l'altre i equilibrant el pes dalt de l'element ajuden a prendre forma d'una relació de necessitats. L'un es necessita de l'altre. Antoni no pot quedar-se sense la Polina ni viceversa. La vida seria més senzilla, si cadascú estigués sol al seu trapezi però hi ha un estrany magnetisme per aprendre a conviure, compartint-lo. Aquesta dependència de l'un i l'altre arriba a tenir un cert aire clownesc, perquè no és racional. És el camí que han decidit prendre els dos personatges i tots dos només viuran com si sense l'altre, res tingués sentit. De fet té un cert aire a la relació impossible dels dos personatges (Winnie i Willie) d'Els dies feliços, de Samuel Beckett. De fet,saquesta dependència d'uns i altres dalt d'un aparell circenc també es respirava en aquell devessall de creació d'Esquerdes dels d'Hotel Iocandi. El dubte és si els de La Fem Fatal són capaços de cnstruir un fil dramatúrgic que superi aquests 8 minuts o si es queden en una intensa coreografia (i d'una tècnica esgotadora). Fer-lo créixer per donar més matisos des de la inestabilitat del trapezi; aquest seria el repte.