Antony & Cleopatra

Òpera

informació obra


Autoria:
John Adams
Direcció:
Elkhanah Pulitzer
Sinopsi:

Aquesta òpera en dos actes, encarregada amb motiu del centenari de la San Francisco Opera, és un coencàrrec i una coproducció amb el Gran Teatre del Liceu i The Metropolitan Opera de Nova York. Amb un llibret adaptat pel mateix compositor de la tragèdia de Shakespeare, el compositor John Adams, la directora Elkhanah Pulitzer i la dramaturga Lucia Scheckner combinen la imatge mítica de l’Antiguitat amb el glamur de la dècada dels anys trenta a Hollywood. 

De totes les obres de Shakespeare, Antony and Cleopatra és l’única que fusiona en una mateixa peça el drama amorós, el drama relatiu al poder i la comèdia. Una creació molt ambiciosa que tracta l’afer amorós arquetípic entre les dues figures protagonistes i també de la geoestratègia en ple declivi de la república romana i l’ascens de l’imperi, personificat en el jove Octavi (August) Cèsar. La ressonància amb el món d’avui, amb el declivi dels valors democràtics i el canvi de les lleialtats internacionals, és provocadora i molt oportuna. 

Cleopatra (Julia Bullock) és el personatge psicològicament més texturat de tots els papers femenins shakesperians. Les seves extraordinàries qualitats humanes estan expressades en el transcurs de l’obra: narcisisme, intel·ligència, capacitat de seducció i erotisme, ambivalència ètica, valentia militar, indulgència i, en última instància, la seva veritable capacitat d’estimar. No obstant això, en el seu joc d’amor amb Antony (Gerald Finley), mostra una vulnerabilitat humana real que transcendeix el seu autocontrol. Immersa en un conflicte —el seu amor per Antony i la lluita per conservar el poder—, quan s’adona de la seva derrota, plena de cicatrius impossibles d’esborrar, tria el suïcidi per la humiliació de ser tornada a Roma com a trofeu del triomf militar de Caesar (Paul Appelby). 

L’acció té lloc aproximadament els anys 30-31 aC i alterna dos indrets: Alexandria i Roma, encara que la producció utilitzarà una varietat de dispositius per a les connexions del públic amb el món contemporani. A través d’aquest viatge, assistim a la transformació de dues figures, equiparades a déus, Cleopatra/Isis i Antony/Hèrcules, en amants reals en tota la seva fragilitat, intimitat i incertesa. Ell era un general romà; ella, una reina egípcia. La seva passió redefiniria l’ordre mundial. 

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Antony & Cleopatra

31/10/2023

Antonio y Cleopatra, una historia antigua contada con música nueva.

per Enid Negrete

Como novedad en esta temporada, podemos disfrutar de esta obra de John Adams, para variar un compositor vivo que acude a presentar la versión más moderna de la historia de Antonio y Cleopatra. Basada en el original de Shakespeare y enriquecida con textos de Virgilio y Plutarco, esta ópera nos presenta un punto de vista mucho más moderno, relacionado con la segunda guerra mundial.

Aunque el elenco sea extenso, la verdadera protagonista de esta partitura es la orquesta, que en esta ocasión hizo un gran trabajo. Brillante pero también comedida y sugerente en los momentos necesarios. El coro tiene poco papel, pero muy bien interpretado también.

El dispositivo escénico es un gran acierto, que le da elegancia y originalidad al devenir escénico. Muy interesante la iluminación, siempre sugerente y el diseño de vestuario, muy acertado en al creación de personajes.

En cuanto a los intérpretes, como mencionaba, se trata de un elenco grande. Por encima de todo el barítono Gerald Finley (Antony), que tiene una bella voz bonita, logró frases realmente emotivas y aborda la complejidad del personaje desde la autoridad del triunfado despreocupado del principio hasta su fracaso, culpa y suicidio. Una difícil trayectoria dramática que el barítono estadounidense

Julia Bullock (Cleopatra) fue más irregular, con momentos muy bien interpretados, pero con demasiada estridencia en los momentos más dramáticos y en la zona más alta de us voz.

El tenor Paul Appleby (Cesar) hizo un muy correcto trabajo con un papel que no es fácil con un canto declamado constante y frases muy agudas. Los segundos papeles son variados e importantes: muy bien el bajo de voz rotunda Alfred Walker (Enobarbus), el barítono Äneas Humm (Agripa), la mezzo Elizabeth De Shong (Octavia) que empezó fría pero interpretó muy bien un papel poco agradecido. Cierran el elenco los buenos trabajos del barítono Toni Marso (Mecenas) y de Marta Infante (Iras).

Solo una cosa negativa debe resaltarse aquí, el hecho de que tengas que oír esta obra, en un teatro con una acústica como la del Liceo, amplificada. Eso no es concebible.