Assassinat a l'Orient Express

informació obra



Autor:
Agatha Christie
Direcció:
Iván Morales
Sinopsi:

Ens situem a la dècada dels anys 30 del segle passat, Hércules Poirot, un disciplinat i una mica excèntric belga que comença a llaurar-se la reputació de ser, probablement, el millor detectiu del món, es troba a Istanbul, casualment, amb un vell amic una mica més llicenciós que ell, Monsieur Bouc, qui el convida a viatjar amb ell en el famós Orient Express per a tornar a Londres. Estem a ple hivern.

Allà se'ls unirà un grup molt variat de viatgers, pertanyents a tots els confins del món: Entre altres, l'excèntrica nord-americana senyora Hubbard, la princesa Dragomiroff, una dona gran russa exiliada, el disciplinat militar britànic Coronel Arbuthnot, o la mateixa Comtessa Andreyi, una carismàtica dona hongaresa que despertarà en Poirot alguna cosa més que un simple interès...
A plena nit, una tempesta de neu deté el tren en algun lloc perdut de Iugoslàvia. I al matí següent, un dels passatgers és trobat mort, apunyalat salvatgement en el seu llit: Samuel Ratchett, un desagradable home de negocis una mica tèrbols.
La neu els impedeix entrar o sortir del tren, així que l'assassí només pot ser un dels vuit passatgers que viatgen a bord del Orient Express. Però quin d'ells ha estat? I per què?

Hércules Poirot es veurà empès a solucionar un dels casos més especials de tota la seva trajectòria, un crim cruel que sense cap dubte marcarà un abans i un després en la seva vida.

Crítica: Assassinat a l'Orient Express

21/09/2021

Quan la justicia es injusta, cal cumplir la llei?

per Ferran Baile

Benvinguts a l´Orient Express, el mític tren amb el que viatjarem d´Istambul a París. Ara be, coneixedors que el text està escrit per Agatha Christie, la reina de la novel.la policíaca, serà difícil que arribem al nostre destí sense ensurts i sense un crim que investigar. Més encara, si al tren hi viatja el cèlebre detectiu belga Hercule Poirot, tot i que vol passar desapercebut.

Aquest Assassinat a l´Orient Express, que inaugura temporada al Teatre Condal, és una magnífica mostra de bon teatre policíac. Un espectacular muntatge i un luxós repartiment, com no potser menys tractant-se d´una de les obres més reconegudes de la gran escriptora anglesa.

El director, Iván Morales, un gran afeccionat a la novel.la negra, compleix un dels seus somnis dirigint aquest muntatge produït per Focus. Dirigeix amb gran sentit del ritme i cuidant tots els detalls, dins d´una enginyosa escenografia de Sebastià Roca, que reprodueix amb mòduls intercanviables els vagons on es desenvoluparà la trama.

Alicia Serrat (Pegados) i el director Iván Morales (La cabra o qui és Sylvia?, La calavera de Connemara), son els adaptadors d´aquesta versió inspirada en el text de Ken Ludwig, que va ser qui va adaptar la novel.la als escenaris.

L´eficaç repartiment inclou a veterans I joves actrius-actors, amb un ajustat treball coral, en el que destaquen Eduard Farelo (Temps salvatge, Una Ilíada), que en fa una molt bona recreació del personatge del complexa detectiu, ben secundat per David Bages (Rita, Paraules encadenades), com a Monsieur Buc, gerent-responsable de la Companyia Wagons-Lits, propietaria de l´Orient Express. Ambdós estan permanentment en escena. Dos rostres ben coneguts pels seus treballs televisius i teatrals, com Isabel Rocatti (Casa de nines, Temps de silenci) i Anna Barrachina (present amb quasi tots els muntatges de La Cubana), llueixen amb les seves interpretacions de la Princesa Dragomiroff i l´excèntrica Helen Hubbard. Completen el repartiment, Claudia Benito, que li dona el toc de sensualitat al personatge de la Condesa Andrenyi, Maria Ribera, amb el dramatisme adequat que requereix la controvertida Mary Debernham, Vanessa Segura, que es transforma en la beata Greta Ohlsson, Javi Vélez, com el jove Hector MacQueen i David Vert, interpretant al repugnant Samuel Rachett (victima o botxi?) i al coronel Arburthnot i Ruben Ametllé, com a encarregat del tren i cap de cambrers.

Destacar també la cuidada il.luminació de David Bofarull, el vestuari de Miriam Compte, l´espai sonor de Jordi Ballbé, la caracterització dels personatges a cura d´Angels Salinas i la direcció de moviment escènic de David Climent.

 

Estrena teatral a Estats Units i l´adaptació al català

Ken Ludwig (York, Pensilvania, 1950), és un reconegut dramaturg I director estatunidenc que ha treballat en 30 països i ha estat traduït a 20 idiomes. Ha realitzat més de 20 adaptacions de famoses novel·les per ser representades als escenaris. Entre elles destaquem: Els tres mosqueters, d´Alexandre Dumas, L´îlla dels tresor, de Robert Louis Stevenson, Les aventures de Tom Sawyer, de Mark Twain, Barskerville-Sherlock Holmes, d´Arthur Conan Doyle i el musical Un americà a Paris, de Gene Kelly.

La versió teatral de Murder on the Orient Express, es va estrenar al Theatre Center de Princeton-New Jersey, el 2017.

 

Ivan Morales (1979), és actor, director, dramaturg, guionista i escriptor. Va iniciar la seva trajectòria en el món underground com a editor de “fanzines” i com a locutor d’emissores independents. Es membre de la companyia teatral Prisamata. Com a actor ha intervingut en nombroses obres de teatre, programes televisius i pel·lícules. Com ha guionista ha col·laborat en el guió de la pel·lícula El truco del manco (Santiago A. Zannou, 2008, guanyadora de tres premis Goya) i ha escrit i dirigit els curts, Dibujo de David (2007) i Ha llegado el momento de contarte mi secreto (2000). En teatre ha escrit i dirigit, Sé de un lugar, guardonada amb el premi Butaca-2012 al millor espectacle de petit format i Premi Time Out a la millor obra de creació. Ha estrenat al Grec (Jo mai, 2013) i al Teatre Lliure (Cleòpatra, 2015) i recentment va dirigir La calavera de Connemara (Sala Villarroel, 2017) i La partida d´escacs, de Stefan Zweig (Teatre Romea, 2019). Amb Alicia Serrat han treballat amb l´adaptació al català, d´aquest muntatge.

Alicia Serrat és una personalitat escènica de talent polifacètic i gran capacitat de treball. Actriu, directora, dramaturga, compositora, lletrista i adaptadora musical. Amb un llarg i prolífic currículum en cadascuna de les vessants i especialment coneguda com a co-autora amb Ferran González de l’exitós musical de petit format, Pegados, pel que van obtenir al premi a la millor actriu, millor comèdia musical i premi Max com a millor espectacle del 2019. Aquest espectacle ha estat representat a México, Argentina, Puerto Rico, República Dominicana i Colòmbia i traduït i representat a Brasil i Alemanya i Itàlia.

 

Desprès de Shakespeare, l´autora en llengua anglesa més llegida i visionada.

Agatha Christie (1890-1976), va escriure la seva primera novel.la durant la Primera Guerra Mundial i a l´hospital on ella treballava d´infermera voluntària. Aquell primer text on ja hi apareixia el detectiu Hercule Poirot, va ser rebutjat. No va ser fins el 1920, que el seu text va ser publicat en una altre editorial, desprès d´haver hagut de modificar el final. Va vendre uns dos mil exemplars quatitat notable per un primer llibre i el periòdic The Weeckly Times va comprar el manuscrit per publicar-ho en lliuraments. Agatha Christie és una de les autores més publicades arreu i de més èxit de vendes i més visionada al teatre i al cinema. La seva obra de teatre La ratonera, estrenada el 1952, ha batut tots els records de permanència en escena, representada sense interrupció fins el 2020, en que va ser obligada a prendre´s un descans per la pandèmia. Es segueix representant una vegada superat el confinament. Degut a que l´autora va deixar escrit que mentre es representés en teatre no es podia fer cap versió cinematogràfica és l´obra d´Agatha Christie que segueix inèdita dins del setè art. 

 

El mític tren Orient Express

L´Orient Express va unir Paris primer amb Giurgiu (Romania), des de 1883 i a partir de 1889 es va estendre fins a Constantinopla-Istambul, des d´on i per la mateixa companyia es facilitaven enllaços per poder arribar a Haifa, Jerusalem, Beirut, Damasc i Bagdad. El tren era propietat d´una compañía privada Compagnie International de Wagons-Lit. Vagons originals es poden contemplar en diversos museus d´Europa, especialment a Bèlgica.

Agatha Christie es va inspirar per escriure-la en una avaria que va patir el tren el 1929, degut a una tempesta de neu, i que el va mantenir aturat cinc dies a Tcherkesskeuy, a 130 kilòmetres d´Istambul.

Versions al Cinema amb dos super-produccions

Assassinat a l´Orient Express, és una de les obres més destacades d´Agatha Chistie i ha estat portada al cinema en dues ocasions i amb uns repartiments senzillament espectaculars. El 1974, en una versió premiadíssima, dirigida per Sidney Lumet (12 hombres sin piedad, Veredicto final, Network, Tarde de perros, Serpico..), i interpretada entre d´altres per Lauren Bacall, Ingrid Bergman, Vanessa Redgrave, Sean Connery, Anthony Perkins, John Gielgud, Richard Widmark….i amb Albert Finney com a Hercule Poirot. El 2017 ha estat Kenneth Brannagh qui ha fet una altre destacada versió amb un repartiment també espectacular amb Judi Dench, Johnny Depp, Michelle Pfeiffer, Penelope Cruz, William Defoe…Branagh interpreta al famós detectiu. Ambdues versions es poden aconseguir en DVD i visionar-se, via plataformes.

 

De nou bon teatre policíac a Barcelona

En els darrers anys hem recuperat als escenaris barcelonins el teatre policíac llargament absent i evidentment el públic ha respost. A més de l´Assassinat a l´Orient Express (Teatre Condal), tenim en cartell, una altre obra d´Agatha Christie, La teranyina (Teatre del Raval, dirigida per Empar López).

En dates recents hem pogut gaudir d´altres obres d´Agatha Christie, Y no quedará ninguno (Teatre Apolo, 2018, dirigida per Ricard Reguant) i Testimoni de càrrec (Teatre del Raval, 2015-16, direcció Pepa Calvo, i reestrenada el 2019),

Dotze homes sense pietat, de Reginald Rose (Teatre del Raval, 2010-12, direcció Empar López), Llama un inspector, de J.B. Priestley (Teatre Goya, 2012, dirigida por Josep Maria Pou), La vampira del Raval (Teatre del Raval, 2012, música Albert Guinovart, direcció Jaume Villanueva. Musical), Sherlock Holmes y el destripador (Teatre Apolo, 2018, direcció Ricard Reguant) i Quién mató a Sherlock Holmes? (Teatre Apolo, 2021, música d´Iván Macías. Musical).

 

Text: ferranbaile@gmail.com


Un segrest i un assessinat real.

Christie es va inspirar, en aquest llibre, en el segrest i l'assassinat del fillet de l'aviador Lindberg, en els anys trenta del passat segle. Al capdavall, després d'una investigació intensiva i, en ocasions brutal, que va provocar el suïcidi d'una minyona de la família, es va jutjar i condemnar a mort un sospitós. Lindberg era un heroi de l'aviació i un home mediàtic i molt conegut, casat amb una dona extraordinària i benestant, Anne Spencer Morrow, dama admirable, que va escriure i lluitar pels drets de la dona. Els Lindberg van tenir sis fills però el segrest i la mort de la criatura van ser, evidentment, una gran tragèdia per a la família. Passen moltes coses al mon però la popularitat de l'aviador i l'allau d'informació que es va amollar sobre el segrest van contribuir a què, quan jo era petita, encara es parlés força d'aquells fets. Lindberg va morir el 1974 i la seva mort també va revifar la biografia del personatge.

L'admiració que desvetllava l'aviador va minvar quan es va mostrar, sense embuts, partidari del nazisme, tot i que va rectificar. En els seus darrers anys va intentar reivindicar-se i es va dedicar a causes humanitàries i mediambientals. També es va saber, quan va morir, que havia tingut nombroses aventures, fills il·legítims i embolics de faldilles a dojo, malgrat la imatge de cohesió del matrimoni ja que Anne, a qui caldria reivindicar intel·lectualment, era una dona amarada d'un admirable estoicisme vital.

 

Afegit extret de la crítica de l´escriptora Júlia Costa a la seva página web, www.lapanxadelbou.cat, amb la seva autorització