Aucune Idée

Teatre

informació obra


Direcció:
Christoph Marthaler
Sinopsi:

L’heterodox director suís Christoph Marthaler comparteix amb el públic, amb la música de Martín Zeller, la bella història sobre com va conèixer l’actor escocès Graham F. Valentine un dia qualsevol de la dècada dels anys setanta i com la seva relació va créixer amb el temps, alhora que, junts i separats, trobaven el seu racó en el món del teatre. Un espectacle de complicitat, música i acudits que enamora el públic gràcies a l’especial connexió que transmet la interpretació de Valentine i Zeller, tot invocant l’amic absent a l’escenari. Una proposta íntima en radical contrast amb els muntatges gairebé operístics que acostuma a construir Marthaler.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Aucune Idée

29/11/2021

Simfonia teatral per a actor i músic

per Manuel Pérez i Muñoz

(...) En el seu retorn al festival Temporada Alta Martaler opta per un format íntim per a dos intèrprets, gairebé un vestit a mida per al seu actor fetitxe, Graham F. Valentine, que comparteix escenari amb el músic de violoncel i viola da gamba Martín Zeller. Aquest arrenca l’espectacle tocant l’acord de Tristan de Wagner, aquesta dissonància que tremola com un enigma per tancar. 

Així són els personatges, un misteri que deambula entre esquetxos curts que no pretenen arribar a res ni explicar-nos cap història. Tan sols produeixen impactes que van teixint sensacions, un pòsit per acumulació. Els diàlegs absurds semblen escrits per Ionesco, fins i tot alguns per Gila, com quan un lladre pregunta al seu veí, en pompós francès, si pot entrar a casa seva a robar (...)

Tot passa al replà d’un edifici, ple de portes com en un vodevil, sacsejat constantment per l’estranyesa del quotidià. Els personatges estan atrapats en rutines circulars, el seu únic contacte amb el món exterior és una bústia que escup tota mena de papers. Interactuen entre ells a través de formalismes burgesos i els seus pentinats, els seus vestits, ens remeten a una època pretèrita. Com si el temps de l’obra s’hagués congelat en un instant, un misteri que flota i ni tan sols Marthaler sap explicar, ni idea. 

LLEGEIX LA CRÍTICA SENCERA A 'EL PERIÓDICO'