Auténtica

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Nur Aiza
Dramatúrgia:
Ian Bermúdez, Jaume Gil, Nur Aiza
Direcció:
Jaume Gil
Il·luminació:
Eric Rufo
So:
Eric Rufo
Vestuari:
Nur Aiza, Mercè Domingo
Escenografia:
Lluís Martín , Nur Aiza
Caracterització:
Laia Molina
Assesoria de moviment:
Sebastian Yannucci
Adaptació:
Joan Yago
Autoria:
Oscar Wilde
Sinopsi:

Auténtica és una comèdia amb tocs dramàtics que ens proposa un viatge cap a nosaltres mateixos on podrem descobrir si som qui realment volem ser. Una reflexió que no deixarà ningú indiferent.

És una innovadora peça de teatre per a una sola actriu.Maricarmen, el personatge interpretat per Nur Aiza, ha pres una important decisió, però diverses trucades li faran reflexionar i enfrontar-se a si mateixa. “Quan he deixat de ser jo?” Aquesta pregunta la portarà a realitzar un intens viatge emocional enfrontant al seu present i passat, per poder decidir el seu futur.

Crítica: Auténtica

09/02/2018

Compassiu autoretrat amb tocs còmics

per Jordi Bordes

El monòleg Autèntica respon molt bé al que es proposa: construir una persona amb molta il·lusió que no es deixa véncer per les marees contràries. Ella vol ser actriu i decideix jugar-s'ho tot per aquest somni. Evidentment, les situacions patètiques del càsting aporten una sonora comicitat. Però contrasta amb les situacions més fosques, de reflexió personal, sigui a través d'una mare que no creu prou amb ella o dels seus mànagers que la tempten de nou a un nou calvari. La dignitat, però, es manté quan demostra la capacitat de lluita, de combinar la feina de supervivència amb l'anhel creatiu, una obsessió que la fa viure en un núvol ingenu però imprescindible per a reconforar-la. 

La foscor de la peça és que narra la seva odissea, el matí mentre es vesteix per casar-se:l'objectiu que la seva mare va marcar-li per a ella des de feia anys. Renuncia al que vol per fer feliç el seu entorn i, potser trobar un altre confort. El gir final és precikós perquè destaca allò que ella mateixa o s'havia valorat prou. I lidóna una nova oportunitat, l'enèssima, però amb la seguretat que potser aquella porta no és la que toca obrir. Que n'hi ha d'haver altres. Que passa més d'un tren a la seva estació. I vol triar bé a quin destí va cada comboi. 

El treball de l'actriu Nur Aiza és d'entrega absoluta. Se l'ha fet a mida. I té capacitat per connectar molt bé amb el públic i explicar escenes tant còmiques com dramàtiques. La posada en escena és tant despullada que els elements (i personatges secundaris) els mouen els tramoies. D'una  fresca naturalitat. com qui practica text en una sala d'assaig. potser el final, que tant dignifica el personatge (i l'actriu) li falta un esclat final que remati la conclusió. Però és un treball sincer, amb eines per divertir (tant surrealista comimaginable l'escena de les salsitxes o la del conill perseguit) i una veu que reclama ser respectada, tot i la seva derrota constant. És un cant a persegujir un somni. I, al final, adonar-se que no es pot conformar amb el primer somni que passi. Reconforta aquesta dignitat tant sentida.

Trivial