Auténtica

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Nur Aiza
Dramatúrgia:
Ian Bermúdez, Jaume Gil, Nur Aiza
Direcció:
Jaume Gil
Il·luminació:
Eric Rufo
So:
Eric Rufo
Vestuari:
Nur Aiza, Mercè Domingo
Escenografia:
Lluís Martín , Nur Aiza
Caracterització:
Laia Molina
Assesoria de moviment:
Sebastian Yannucci
Adaptació:
Joan Yago
Autoria:
Oscar Wilde
Sinopsi:

Auténtica és una comèdia amb tocs dramàtics que ens proposa un viatge cap a nosaltres mateixos on podrem descobrir si som qui realment volem ser. Una reflexió que no deixarà ningú indiferent.

És una innovadora peça de teatre per a una sola actriu.Maricarmen, el personatge interpretat per Nur Aiza, ha pres una important decisió, però diverses trucades li faran reflexionar i enfrontar-se a si mateixa. “Quan he deixat de ser jo?” Aquesta pregunta la portarà a realitzar un intens viatge emocional enfrontant al seu present i passat, per poder decidir el seu futur.

Crítica: Auténtica

17/02/2018

Des de la pròpia experiència

per Iolanda G. Madariaga

Dins el cicle Dones en escena que ha programat el Versus Teatre, retrobem Auténtica, un espectacle unipersonal estrenat al teatre Porta4 i que va estar en cartell allí fins el desembre. L’actriu Nur Aiza és l’artífex d’aquesta comèdia dramàtica basada en la pròpia experiència vital. Encara que l’actriu compta amb l’ajut de Ian Bermúdez en la dramatúrgia i de Jaume Gil en la dramatúrgia i direcció de l’espectacle. Sense ser una obra autobiogràfica, la comèdia conté moltes experiències viscudes en l’intent de formar-se i obrir-se camí en el camp de la interpretació cinematogràfica i televisiva. Coneixem a Maricarmen en el moment de prendre un camí que l’haurà d’allunyar del seu somni d’esdevenir una actriu reconeguda i popular. No es tracta tant d’explicar una història com de fer una reflexió sobre el què som i el què voldríem ser. En aquesta distància rau la veritat d’aquesta peça, la lluita de la Maricarmen desperta l’empatia del públic per la seva sinceritat. El personatge es despulla davant el públic i es mostra tal qual és, amb tots els seus plecs i les seves rugositats. Això dona una textura al personatge que pren tot el seu valor davant d’un públic proper que respira el mateix aire. La comicitat sorgeix de forma natural derivada de les maldestres decisions del personatge -una mena de Bridget Jones més nostrada-, i del plantejament escènic que compta amb alguns gags força simpàtics. Hi ha algun aspecte millorable: un punt final que hauria de ser més rotund i una possible interacció amb el públic encara per explorar. Però el conjunt funciona i ens descobreix el talent de Nur Aiza que té moltes coses a dir i està trobant la manera de fer-ho.

Trivial