Autoodi. L'Esbord

informació obra



Sinopsi:

Les pràctiques tradicionals són l’eix central de l’interès artístic d’en Pere Seda i la Sònia Arias. Què els implica ser i definir-se com una grallera i un dansaire professionals? Mirar de cara a l’arrel tradicional i treballar amb aquest llenguatge els porta a contradiccions constants en el seu dia a dia i el seu entorn social, on es barregen la culpa, la vergonya i, fins i tot, l’odi.

Crítica: Autoodi. L'Esbord

09/10/2023

Parlem d'identitat des de l'Autoodi

per Júlia Vernet Gaudes

La relació entre passat (tradició) i futur immediat (què en fem de la tradició i per a què ens pot servir), és l’eix vertebrador de la majoria de les propostes que es presenten a la Fira Mediterrània. La que potser en parlava amb més cruesa, tant de la professionalització com del paper de la cultura popular en la identitat catalana i les emocions que això ens pot generar va ser Autoodi, del dansaire Pere Seda i la grallera Sònia Arias, tots dos professionals i amics d’infantesa que s’han trobat per investigar aquest interès artístic compartit. Es tracta d’un projecte sorgit de la residència de la companyia L’Esbord a la Fàbrica Fabra i Coats per al cicle Creació i Museus a Barcelona, en col·laboració amb el Museu Etnològic de les Cultures del Món a Barcelona. D’una forma molt intel·ligent, divertida i solemne alhora, els dos creadors ens proposen un recorregut per diversos espais (en aquest cas del Museu de Manresa), guiats per una mestressa de cerimònies especial per a l’ocasió. Sense respostes per a un munt de preguntes i contradiccions, l’interessant de la proposta és que evidencia un sentiment compartit de rebuig i atracció alhora per les expressions de cultura popular, però que desperta l’interès del públic per saber-ne més i desmuntar els estigmes. S’agraeixen propostes tan directes i elegants com aquesta de L’esbord.