Backbone

Circ

informació obra


Autoria:
Blaï Mateu Trias, Camille Decourtye
Sinopsi:

Un dels espectacles més coneguts de la companyia, A Simple Space, s'ha representat més de sis-cents cops a prop de vint-i-quatre països. És una bona prova de l'interès que desperta arreu la visió del circ de Gravity & Other Myths. Ara, repeteixen èxit amb aquest altre muntatge, una nova col·lecció d'acrobàcies impossibles que ells executen amb una tècnica impecable. Com a motiu central, una "columna vertebral" (backbone) que gira al voltant de la força, del lloc on s'origina i de la manera com la mesurem. L'espectacle parla sobre la força física i l'emocional, sobre la força individual i la del grup. D'una bellesa intensa, les imatges que els integrants de la companyia generen amb els seus cossos són provocadores, extravagants i especialment expressives. Som, com diuen ja alguns crítics, davant d'una manera nova d'entendre el circ. Ens la dona a conèixer una companyia puntera que porta encara més enllà els límits del circ contemporani.

Fundada a Adelaida el 2009, Gravity & Other Myths està especialment preocupada per fomentar el sentit de la comunitat entre els professionals del circ. No només ho fa al seu país sinó també contactant amb les companyies locals en les freqüents ocasions en què viatgen a l'estranger.  Porten la seva activitat més enllà de la pista, participant en seminaris i workshops en els quals comparteixen el seu mètode de treball i els seus coneixements, oferint sempre suport a les noves generacions d'artistes. Fins i tot dediquen part dels seus recursos a facilitar als artistes emergents de circ i moviment uns microcrèdits que volen ser alternativa i complement al sempre complex sistema de subvencions oficials.


Crítica: Backbone

13/07/2019

Trepidant i magnètic circ de força i compenetració

per Jordi Bordes

Backbone és espectacle 100%. Però fet sense el barroquisme de Cirque du Soleil (Totem, per exemple). La companyia Gravity Other Myths utilitza un vestuari que és, aparentment, d’assaig. De fet, hi ha diverses escenes en què es percep com seria un escalfament de la companyia a l’estudi. Sempre acompanyat d’una llum que exalça més els vols amb les llums de terra al cel i d’una música còmplice, extenuant. El treball físic és un element clau també en aquesta peça. Es busca l’esgotament actoral. Com Jan Fabre amb la seva companyia (Belgian rules, es va veure el Grec de l'any passat, just abans que esclatés la denúncia d'alguns artistes envers el director). Però, en aquesta ocasió no és per a trobar una veritat física i degradant de l’intèrpret, si no com una voluntat de l’artista a donar-ho tot. Fins al final en què només aguanta l’escena el que manté un pes amb els braços estirats. La veritat (tot i que les acrobàcies semblen producte d’una il·lusió òptica) és constant. no hi ha personatges, només artistes que posen al límit articulacions, músculs i concentració. És un circ bèstia, orgànic, que connecta per la vena i se’l sent bategar. Trepidant. Realment, les nits del Grec ja ens té massa ben acostumats a aquest circ d'un grup  ampli, que garanteixen ritme, espectacularitat i acrobàcies d'alta volada.(Minuit, Grec 2018; Halka, 2017; Circus Klezmer, 2016; Il n'est pas encore minuit, 2015, Opus, 2013...)

El circ demostra tenir una salut de ferro amb companyies com aquesta. Els australians naveguen en una frontera de disciplines. Perquè superen el circ en construir veritables coreografies a partir dels exercicis de mà a mà conjunts i en duets espectaculars, sortint dels cànons d’elements circenses. La seva espectacularitat es munta sobre uns elements molt teatrals. com un ús exquisit de la llum, una música en directe constant i encomanadissa i uns tocs salpebrats de dramatúrgia (les aturades que fan amb les pedres, els cubells i les barres). Treballen sovint en paral·lel, per reduir el temps de preparació de cada exercici, amb la sensació de circ a tres pistes però totes en el mateix espai i temps. El seu resultat és magnètic. La connexió amb el públic es va produir des del minut zero i fins ben passats els aplaudiments. Els seus equilibris i la seva força van trinxar, sí, la por per l’amenaça de la caiguda com a conseqüència de la llei de la gravetat.