Bajau

Familiar

informació obra


Companyia:
Ponten Pie
Autoria:
Sergi Ots, Mariona Moya
Sinopsi:

La terra és aigua. El cos és aigua. Som líquids. Fins i tot abans de néixer estem envoltats d’aigua: la cèl·lula on el nostre cos, a poc a poc, es comença a construir amb el primer braç o el primer peu és plena de líquid. Així és com, des de l’exterior, ens alimenten, ens acaronen i ens comencen a cridar pel nom. Amb aquest espectacle visual i màgic, Sergi Ots i Mariona Moya reivindiquen poder quedar-se en aquest entorn d’absoluta calma; un diàleg intern d’un cos en creixement que vol continuar sent peix en aigües maternals. La canalla al·lucinarà amb aquesta posada en escena plena de fantasia i imatges que deixaran petits i grans amb els ulls ben oberts.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Bajau

27/10/2021

El somni fresc de l'oasi

per Jordi Bordes

Ara que han tornat a fer una nova versió de Dune, arriben els de Ponten Pie i construeixen un bonic poema visual a base de l'aigua que brota per tots cantons. Bajau és com una barraca màgica, de les que fan furor al Festival Insòlit de Santa Coloma de Gramenet. Necessita, això sí, una notable connexió a l'aigua corrent i la foscor per ensenyar només la part que es vol mostrar. I que el públic tingui una mirada ben frontal per fer efectius es jocs visuals.

Segurament, és una peça que remet més als personatges que a una trama. A Loo, el desplaçament per la sorra podia fer veure el drama i la tragèdia de l'emigració enmig del desert (i també creuant el mar); a Ârtica es participava en un tendre viatge que es narrava tot estirant un fil (sense paraules, cadascú trobava relacions entre els personatges i les situacions interpretades fora d'una casa en la que s'hi havia d'entrar amb abric). Ara, la proposta és cedir a la poètica impossible de les boques que expulsen aigua, del plaer d'entrar en una peixera. De trobar el cor que batega en un llençol que es va xopant. De compartir l'aigua en una mena de desert que obliga a fer viatges concèntrics al voltant d'un oasi.

Brecht iniciava el seu drama La bona persona de Sezuan amb un aiguader que venia aigua fresca que carregava a la motxilla. I que comprovava la desconfiança de quasi tot el veïnat. A Bajau, la gerra no deixa de brollar aigua cristal·lina i es pot compartir amb tothom. No hi ha enveges ni avarícia, si no que tot és d'una generositat que anul·la tot conflicte. L'estructura, acabada d'estrenar, necessita ajustar-se (portes que no queden prou ben fixades, mànegues que es veuen en algun moment, mocadors que frenen el pas dels combois que circulen concèntrics) però queda ben plasmada la poètica que s'ha perseguit. La companyia convida a un oasi de pau a famílies senceres amb uns somriures i mirades còmplices que se sumen a la frescor de l'aigua que dringa màgicament d'entre les mànigues d'un vestuari marca Cirque du Soleil i amb una música suggerent que ens transporta al món màgic.