El Barbecho fa referència a aquella terra de conreu que es deixa sense sembrar durant un cert període de temps per tal que reposi i es recuperi. La terra es llaura i es prepara per la sembra i l’acció dels agents atmosfèrics. Aquesta idea serveix com a punt de partida d’un espectacle que reflexiona al voltant del propi procés de creació.
Barbecho és un desplegament de moviments i coreografies que fan aflorar diversos qüestionaments i enceta línies de reflexió al voltant de l’obra i de la forma com s’hi posicionen els creadors. L’estat de Barbecho fa possible abandonar les presses i les obligacions, centrar-se únicament en el fet d’estar presents, esperar a que passi alguna cosa o que no passi res. Barbecho és el repòs, la necessitat de canvi, una metàfora de l’espera i, alhora, un recurs escènic. Al·ludeix al fet d’airejar-se per tal de sortir renovat i poder afrontar novament allò quotidià. L’oci és joc, i jugar és el Barbecho de l’ànima.
Encara no hi ha crítiques publicades