Barris en Dansa: Inakibú

informació obra


Barris en Dansa és un projecte comunitari liderat per la companyia de dansa Iliacán/Álvaro de la Peña. El coreògraf i soci fundador de La Caldera va rebre el Premi Ciutat de Barcelona 2012 en la categoria de dansa per aquest treball coreogràfic professional, pedagògic i social. Álvaro de Peña té una llarga trajectòria i va ser finalista als Premis Dansacat 2012 de la APdC, en la categoria de Dansa i societat, pel projecte Pobles en Dansa un precedent de Barris en Dansa. L’objectiu del projecte Barris en Dansa és fomentar i enfortir els vincles de la comunitat i dinamitzar artística i lúdicament la xarxa social dels barris a través de la dansa.

Companyia:
Iliakan Companyia de Dansa
Direcció:
Álvaro de la Peña
Ajudant de direcció:
Ángel Zotes
Intèrprets:
veïns i veïnes dels barris de la Barceloneta, Gràcia, La Marina i Poble Nou
Producció:
La Caldera, col·laboren: Graner, fàbrica de creació, Can Felipa, Centre Cívic La Barceloneta, Sat!, Espai Jove la Fontana, Escola Rius i Taulet, Les Corts Centre Ocupacional, Tangerine, ARTransforma, suport de: Ajuntament de Barcelona, Fundació 'la Caixa'
Il·luminació:
Israel Quintero i Lidia Ayala
Vídeo:
Tristán Pérez-Martín
Sinopsi:

Inakibú és el resultat del projecte Barris en Dansa, un espectacle de dansa contemporània interpretat per prop de 200 persones de totes les edats, condicions i de diversos barris de Barcelona: Gràcia (la Caldera) La Marina (El Graner), Poblenou (Can Felipa) i La Barceloneta (CC Barceloneta). A cadascun d’aquests barris, s’ha construït una part de l’espectacle a partir d’una sèrie de trobades setmanals que han tingut lloc des del mes de setembre de 2013 a cadascun dels centres i que ha finalitzat amb una posada en comú de les diverses parts per formar l’espectacle.

Inakibú és una paraula inventada que significa “petit raig d’esperança” i que és allò que pretén transmetre l’espectacle i el projecte en general: donar un raig d’esperança a través de la participació i la creació col·lectiva. Tot l’espectacle gira al voltant d’allò confús però amb rajos d’esperança.

Crítica: Barris en Dansa: Inakibú

24/01/2014

LA MILLOR COMPANYIA DEL MÓN

per Bàrbara Raubert

Álvaro de la Peña té la millor companyia del món, i no parlem d'Iliacan, sinó de totes les persones de mesures, colors i expressió ben diferents que es posen a la seva disposició per encarar un espectacle de gran format amb una emoció i un realisme que supleixen tota tècnica. La voluntat és impagable, però per treballar amb no professionals - que és la base del projecte de Barris en Dansa- cal ser un gran professional.

Davant la mirada i les ganes d'un centenar de ballarins-per-fer, la feina principal d'Álvaro de la Peña és despertar els seus cossos, aconseguir que l'energia de cada acció que els surt del cor arribi fins als músculs més adormits i la punta de cadascun dels seus dits. I, en segon lloc, que el grup es cohesioni com a organisme articulat i funcioni dinàmicament.

A Inakibú, de la Peña aconsegueix solucions corals properes a la poesia de les dunes que avancen silencioses i d'ones que trenquen amb força, els anhels particulars que sorgeixen -i expliquen- els propis intèrprets.

Per a dirigir a no professionals cal tenir unes eines robustes per construir un espectacle però també saber adaptar-les amb flexibilitat a la matèria primera, els intèrprets sense experiència. Cal sobreposar-se a als canvis del grup i prendre-ho com la riquesa que ofereix la realitat.

Inakibú és una paraula inventada que vol dir "raig d'esperança", i com a espectacle inventa apartir de troços de realitat un espai de col·laboració i bellesa. Amb la presència del grup musical Tangerine i el seu contrapunt de glamour pop, una aura d'utopia acaba d'arrodononir la peça.