Inspirant-se en el caràcter xinès «人» (que vol dir persona), Beings explora els vincles entre els dos traços de la cal·ligrafia, entre els dos ballarins que tenen un vincle íntim, entre el paper d’arròs i la tinta. Aquest treball sobre la interacció humana connecta profundament els dos intèrprets en un duet commovedor, amb un sentiment d’atenció serena, que culmina en un gir inesperat. Un espectacle íntim, bell, on la llum i la música donen rellevància a la poesia d’aquesta creació.
Shimmering Production es funda el 2019 per Wang Yeu-Kwn i Lee Yin-Ying, amb dos eixos principals: crear peces contemporànies i experimentals i tallers de moviment: Hand in Hand, We Dance, per al públic en general.
La peça de dansa de la Companyia, Beings, el primer episodi de “A Trilogy – Quest of Relationships”, de Wang Yeu-Kwn ha estat premiat el 20221 pel premi doble i premi de residència el 2021 de Yokohama Dance Collection, i des de llavors va començar la seva gira internacional a Grècia (2022), Alemanya (2022 i 2023), Japó (hivern 2023), Espanya (primavera de 2024) i Portugal (primavera 2024). Mentre que la seva gira internacional i els programes de divulgació continuen creixent, Shimmering Production ha començat a crear Islands, el segon episodi de “A Trilogy – Quest of Relationships”, encàrrec del National Theater and Concert Hall que s’estrenarà la tardor del 2024.
Beings, un duet de Shimmering Production interpretat per Wang Yeu-Kwn i Lee Yin-Ying,la relació directa és molt clara perquè tots dos van ser ballarins de la Cloud Gate 2. Es tracta d’una peça molt íntima, que és la primera d’una trilogia dirigida per Yeu-Kwn en la que es pregunta per les relacions sentimentals en el món contemporani i urbà, i en la que destaca la maduresa i la presència escènica dels intèrprets, cosa que contrasta amb les coreografies més tècniques i dinàmiques de la Cloud Gate i la B. Dance. A partir del caràcter xinès «人», que significa “persona”, l’obra s’endinsa en la intimitat de la parella, entenent l’individu com a part indissociable de la dualitat que és alhora una unitat: “el jo a través del nosaltres”, explica Yeu-Kwn. Amb tot el rerefons filosòfic del Yin i el Yang, Beings no deixa de tenir alguna cosa del film de Bergman, quan es qüestiona qui és l’altre per a i en un jo, si és que realment es pot distingir el jo de l’altre. L’ús del paper d’arròs i la tinta xinesa com a referència a la cal·ligrafia, però també a la relació íntima entre tinta i paper per parlar de les relacions personals, em va recordar (salvant les distàncies) a Mazùt de Baró d’Evel. Amb una dramatúrgia (Lucky Chen) senzilla i una posada en escena minimalista (amb la il·luminació del tot encertada de Joanne Shyue), l’únic que vaig trobar més fluix van ser les parts coreogràfiques, que queien en massa tòpics dels duets de la dansa contemporània com a tècnica, sense acabar d’aprofundir en una investigació a partir del mateix plantejament de la peça entorn el terme «人».