El dramaturg i director, Àlex Mañas prova, ara,de recrear un passatge dur i fosc de Bela Bartók: el seu exili a Nova York. Ho fa a partir de dues veus narradores que insinuen ser els propis protagonistes del viatge. També la música en directe del mateix autor donen una cobertura de coherència al muntatge. El dramaturg, que va presentar el primer treball professional escènic de The Mamzelles, s'apropa a una línia dramatúrgica que, fa anys, explora l'actor i director Quim Lecina.
Intèrprets:
Rosa Renom, Lluís Marco
Autoria:
Àlex Mañas
Direcció:
Àlex Mañas
Composició musical:
44 duos per a dos violins, de Béla Bartók
Interpretació musical:
Oriol Algueró (violí), Sergi Alpiste
Escenografia:
Jose Novoa
Vestuari:
Jose Novoa
Vídeo:
Blai Tomàs
Producció:
Grec 2013 Festival de Barcelona, Eszena Projectes Culturals
Estrena:
Estrena
Sinopsi:
El músic i compositor Béla Bartók s’ha vist obligat a deixar la seva Hongria natal i traslladar-se a Nova York amb la seva esposa, Dita, fugint del règim nazi. Amb pocs diners a la butxaca i una salut que empitjora per moments, Bartók mira d’acabar unes composicions on constantment apareixen les músiques tradicionals d’una terra que s’estima però que ha permès la barbàrie. La febre i la son creen, durant una única nit, un ambient màgic i oníric on sonen en viu els seus 44 duos per a dos violins, interpretats en directe per Oriol Algueró i Sergi Alpiste. La narració de dos actors, Rosa Renom i Lluís Marco, posa en paraules les contradiccions, l’enyorança, la guerra i la malaltia que turmenten l’autor, mentre es projecten un seguit d’imatges que remeten a l’estètica expressionista. La biografia musical i teatral d’un autor a la recerca de la seva identitat
Crítica: Béla Bartók: exili a Nova York
19/07/2013
Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)
(...) L'interpretació de la Rosa Renom i del Lluís Marco queda deslluïda per l'estatisme de la posada en escena. Molt bé, ens hem adonat que és una lectura dramatitzada però no cal mantenir els actors durant l'hora i mitja asseguts amb el faristol davant i només llegint. És un text el suficientment interessant i ple de matisos com per poder-se interpretar més enllà d'una cadira.
Pels amants de la música de clàssica gaudiran amb els dos intèrprets musicals. També s'ha de destacar la figura d'un compositor no gaire conegut. Béla Bartók: exili a Nova York s'ha quedat a mig camí entre el que podia haver estat un muntatge audiovisualment brillant i intel·lentualment culte. La posada en escena li fa un flaco favor que no permet a l'espectacle passar del simple aprovat pels pèls.
