Bells & Spells

Nous formats | Familiar

informació obra


Sinopsi:

Els penjadors es converteixen en un drac, la porta en una màquina de sortilegis i el paper pintat en un vestit de princesa. Aquest és el món poètic i màgic d’Aurélia, una cleptòmana que sobtadament es veu sota el domini dels objectes animats que va agafar “prestats”. Victoria Thierrée Chaplin torna a crear un univers surrealista ple de meravelles i humor per a la seva filla Aurélia. Una figura elegant i etèria que es mou per aquest espai sense regles conegudes, ballant sola o en companyia d’un hússar, el performer Jaime Martínez. Un món familiar per al públic del festival que reconeix la mateixa màgia i sorpresa que traspuava Murmures de murs i L’oratorio d’Aurélia.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Bells & Spells

14/10/2021

Divertida màgia

per Jordi Bordes

Aurélia Thierrée torna a liderar un espectacle màgic, amb un personatge insòlit (és una cleptòmana, que es desviu per robar el que sigui als altres) i que juga a generar efectes sobre de l'escena d'un còmic surrealisme. El mèrit del muntatge és sorpendre amb un dispositiu que trenca els límits de la realitat amb la imaginació. Enganya el sentit de la vista contínuament. És una protagonista simpàtica, que cau divertida, com si respongués a la novel·la de la picaresca dels anys de gana durant el Segle d'Or espanyol.

El trajecte del personatge és molt curt. De sobte, tot allò que ha anat robant es tenyeix en una mena de fum que mostra la seva buidor d'esperit. És una Diògenes de tresors materials però ha decebut les persones que han confiat amb ella. És només un picada d'ull a la consciència perquè no vol abordar la profunditat de la seva negror. En aquest sentit, les obres del seu germà James (també misterioses, intrigants, amb desaparicions insospitades) graten en la contradicció humana, són menys plaents i per aquest mateix motiu més reveladores. A Catalunya, s'han vist treballs com La veillée des abysses, Raoul i, al TNT, Tabac rouge.

Bells & Spells funciona com un rellotge. Ha de ser així perquè el canvis d'escena i d'espais (i de trucs) obiga a un treball darrere les cortines inimaginable. Fa gràcia el primer cop d'efecte, però també es deixa descobrir el truc en cada efecte òptic. Ensenya la seva artesania i aixó li dóna més valor i complictat amb el públic. Hi ha accions increïbles com els canvis de vestuari, pràcticament a vista que demostra molta tècnica. Els Thierrée són nets de Charles Chaplin. I la seva comicitat, en tre el riure d ela patacadai el de la sorpresa per l'efecte òptic beu de la tendresa de Charlot. L'ADN no enganya.