Big fish

Circ

informació obra


Sinopsi:

Big Fish és el nom d’un vaixell, un vaixell força inusual. El seu propietari, un pescador, està tan boig com el seu vaixell. Algú diu que no és un veritable navegant, però hom diu que el més important és creure-s’ho.

Ell creu que ho és, així que amb Big Fish recorren autopistes i carreteres a la recerca dels millors llocs de pesca. No una pesca qualsevol, sinó una pesca a terra ferma on no necessàriament es pesquen peixos.

No es tracta d’una pesca tradicional, sinó d’una pesca poètica, còmplice, visual i amb un toc de bogeria. I “com tot pescador sap, sempre hi ha sorpreses, emoció i suspens”.

Seguiu Big Fish en els seus passejos i potser tindreu la sort d’assistir a una escala per a una sortida de pesca.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Big fish

13/05/2024

Wally està sota del diàbolo

per Jordi Bordes

Peça petita ideal per a convertir-se en el complement a una àmplia programació. Big fish fa pesca de costa, dels que es mouen amb canya de pescar i seleccionant bé el lloc on instal·lar la nau. La proposta és blanca, senzilla, amb un vaixell carregat de portes i de canyes amb fils fluorescents i amb l'ham definitiu del diàbolo per atrapar l'interès dels espectadors. De fet, és una acció que, tot i que la vela indica fàcilment d'on surt aquella música suau, es mou en la proximitat. El vaixell a pedals és preciós i l'actitud de mim blanc de'n Loïc del Egido atrapa per les seves ganes d'agradar. Ideal per a festival, com el Passatge Insòlit, per exemple

L'actuació és de 10 minuts en cada parada, però suma una oportunitat vistosa a les possibles cues i esperes dels grans muntatges. Esmou sense dificultat entre els trasantlàntics. Per ara, les intervencions es limiten a construir l'espai, ubicar-hi l'attrezzo i llençar els diàbolos (poca broma perquè l'exercici és una filigrana). Però s'intueix que podria créixer el personatge amb la interrelació dels espectadors, amb aquell posat tendre i absurd de Leandre (Rien à dire) o Claire Ducreux (Refugiada poètica), per citar dos noms habituals a la cartellera catalana. El mariner, com si fos un cantant d'havaneres silenciós es mou entre la multitud. És un particular On està Wally?, mentre no arrenca la producció del Mercadal.