Big Will Shakespeare!!

Teatre | Musical

informació obra


Quim Lecina és un actor històric del Lliure que, darrerament, s'ha destapat com a dramaturg d'espectacles que naveguen entre la teatralitat i la música. Des del jazz de Fats Waller a la clàssica barroca. El seu repertori demostra la proximitat de les arts escèniques o la literatura amb la música. Amb un posat fresc, sorprèn per treure casaments inimaginables i, sobretot, resultats inesperadament sucosos.
Direcció:
Eva Hibernia, Quim Lecina
Producció:
Companyia Big Will, Associació Cultural per la Renovació Teatral
Escenografia:
Llorenç Corbella
Vestuari:
Llorenç Corbella
Intèrprets:
Quim Lecina, Montserrat Bertral (actriu, mezzosoprano), Anna Farriol, Berta Vidal
Interpretació musical:
Montserrat Bertral (clave i piano), Anna Farriol (violoncel), Berta Vidal (piano i saxo)
Estrena:
Estrena
Autoria:
Quim Lecina (amb fragments d’obres de Shakespeare)
Assesoria de moviment:
Rosa Muñoz
Ajudantia de direcció:
Contxita Sesé
Il·luminació:
David Castelló
Sinopsi:

L’espectacle de Big Will Shakespeare!! és un recorregut teatralitzat sobre la gran obra shakespeariana, sempre des del punt de vista del seu autor. L’acció es situa a una taverna musical en el temps actual, una taverna que homenatja la Boar’s Head que freqüentava Shakespeare. En escena tres actrius – músics, interpreten diversos personatges de l’obra de Shakespeare, al mateix temps que interpreten – amb saxo, violoncel, piano i veu mezzosoprano, la música de l’espectacle (Bach Fats Waller). Les acompanya un actor que dóna el format argumental a l’obra, interpretant també altres personatges shakespearians. La música sempre és present i en directe.

Crítica: Big Will Shakespeare!!

09/06/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Jordi Bordes

Quim Lecina torna a experimentar entre la música i la paraula, aquest cop a propòsit de Shakespeare. Compta amb un equip generós, que s'atreveix amb afrontar tots els papers de l'auca. Aquest cop l'actor comparteix el paper de narrador i permet que la seva primera persona del singlar l'executin elles, també. Potser a l'estrena hi va haver un excès viqipedista sobre el drmaturg i la seva època. I també sobre les reflexions que li evocava les obres principals d'aquest Shakesperare universal. Una rentada de cara senzilla permetrà major agilitat de l'escena i que sigui el propi espectador el que reaccioni i dedueixi aquestes aportacions massa evident, fins ara.