Boira

Circ

informació obra


Companyia:
Voël
Sinopsi:

Una proposta poètica i onírica que, mitjançant el circ i la música en directe, ens convida a reflexionar sobre les conductes afectives modernes

Llaços eteris connecten unes vides amb unes altres. Què ens porta a triar un camí o un altre? Què ens uneix a qui? On? Per què?

Una cortina de boira, densa, blanca. És darrere d’aquesta cortina on s’amaga tot allò que no vam fer, que no vam dir, que no vam abraçar, vam besar, vam estimar, vam pensar. És darrere d’aquesta cortina, densa com la boira, que veiem la claredat. És darrere d’aquesta cortina on hi ha el camí. És darrere d’aquesta cortina on hi ha més vides i és aquí darrere on podem volar. I, encara així, seguim sense saber de quin costat de la cortina som.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Boira

25/07/2022

A la recerca de la poesia escènica

per Marcel Barrera

La nova creació de Voël arrenca amb la cantant i pianista Lu Rois (Camí del far, Clarobscur) entrant a l’escena amb un vestit de color blau càlid i dirigint-se a un teclat. En paral·lel, una espessa boira s'escampa per l’escenari. Quan Roi ja està asseguda al teclat i taral·leja una música de tons mediterranis que no descansa fins al final de la funció, quatre cossos apareixen serpentejant lentament. Arriba l’únic número col·lectiu. Mans a mans i acrobàcies amb Jordi Serra, Debi Cobos, Candela Casas i Sílvia Capell.

Amb els jocs de llum (Ignasi Solé) i la boira, l’espectacle aconsegueix moments estèticament suggerents. Un d’ells és el de Silvia Capell (En Diciembre), que presenta un número llarg i reeixit a la perxa xinesa (amb l`aparell inclinat i oscil·lant) que sap jugar amb l’element de la boira i, almenys a mi, em va portar a un estat catàrtic.

Després de la perxa, arriba el torn de la roda Cyr. Candela Casas (Cia. Konika) comença en solitari, fins que s'incorpora Sílvia Capell i les dues presenten un difícil número (dues persones a la roda Cyr!) que apunta molt bones maneres quan estigui ben acoblat i rodat.

La traca final és un número de quadrant rus que Debi Cobos i Jordi Serra, els dos membres fundadors de la companyia, presenten després d’enfocar amb una llanterna des del cim de l’aparell. Un número impecable tècnicament, amb salts mortals i girs ràpids que executen d’una manera que sublima l’art de l’acrobàcia.

'Boira' és un espectacle de ritme lent i digestió ràpida que entronca amb la tradició del teatre visual que de maneres molt diverses han treballat Sèmola als anys 80 i més recentment Lluís Danés. L'espectacle arriba després de la seva primera creació, Ex-Libris. S'hi veu molt circ i una gran riquesa tècnica, el mèrit del qual se li ha de donar als artistes i també a Joan Ramon Graell, que ha treballat les tècniques. Però tot és bastant pla. A l'espectacle li falta créixer i enriquir-lo perquè no acabi semblant, com de vegades pot arribar a ser, una seqüència de números.

Compromesos amb el circ de sala però amb projectes ambiciosos de carrer -inauguraran la pròxima edició de Fira Mediterrània- la companyia Voël s'endevina, després de set anys de la seva fundació, com una de les propostes més prometedores del circ a Catalunya per als pròxims anys.