Boira

Circ

informació obra


Companyia:
Voël
Sinopsi:

Una proposta poètica i onírica que, mitjançant el circ i la música en directe, ens convida a reflexionar sobre les conductes afectives modernes

Llaços eteris connecten unes vides amb unes altres. Què ens porta a triar un camí o un altre? Què ens uneix a qui? On? Per què?

Una cortina de boira, densa, blanca. És darrere d’aquesta cortina on s’amaga tot allò que no vam fer, que no vam dir, que no vam abraçar, vam besar, vam estimar, vam pensar. És darrere d’aquesta cortina, densa com la boira, que veiem la claredat. És darrere d’aquesta cortina on hi ha el camí. És darrere d’aquesta cortina on hi ha més vides i és aquí darrere on podem volar. I, encara així, seguim sense saber de quin costat de la cortina som.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Boira

26/07/2022

Poètica sublim

per Jordi Bordes

Una perla inesperada. La companyia Voël signa un treball de notables exercicis circences amb una estetica depuradísssima i un univers sense narració, més aviat descriptiu. Són molts els espectacles en què hem vist com la boira va envaint l'escenari però en molt pocs s'aconsegueix retallar, se l'esvaeix amb només el moviment. La llum, probablement, juga a fer més visible el contrast i la música, igualment d'envolvent trasllada molt amunt, allà on la boira no hi accedeix.

Boira és preciós. No necessita gaire res més. No hi ha cap personatge, ni cap trama més enllà del passar de dreta a esquerra per l'escenari. I de fer percebre el moviment, la poètica, a través de números acrobàtics. La quietud és boira; el moviment la dissipa. Les vocals cantades en bucle (com si fos una cançó zen, catàrtica) acompanyen aquella remor silent que s'assenta a l'escenari. Les intervencions acrobàtiques són com les consonants d'una frase. Les que signifiquen, les que enfoquen, les que enquadren. És cert que, sense aquesta poètica, es podria veure com un exercici amb una successió de números acobàtics: mà a mà conjunt, perxa xinesa oscil·lant, que acaba volant (tal com sona), roda Cyr i una meravellosa actuació de quadrant rus. Però la màgia de la boira és que l'embolcalla i els converteix en una peça coherent, senzilla, efectiva: una invitació a un viatge oníric amb circ de primera. I això, pot sembla fàcil però costa trobar-ho tot tant ben afinat, senzill, pur. Que traspassa.

És una producció en la que no es sobreactua, ni es gesticula. En què han trobat una manera orgànica de passar per l'escenari i meravellar. No interpel·len al públic, no plantegen cap discurs o denúncia No cal. Veure una poètica visual de tanta força (com Maña de Manolo Alcántara, o Abscisse de Jordi Galí; com el trapezi i el fang de Tour, o el viatge infantil pels taronges i els blancs de Latung LaLa commou des de dins). Practica una mena d'abrillantador de l'ànima. Se surt com amb uns pulmons carregats de tendresa, amb un cor que batega boira i que prefereix no embrutar l'ambient en voler-ho definir amb massa paraules. Que rodi per tot arreu. Quan passi aprop, no en desaprofiteu l'oportunitat!