Jazz, rock i funk es combinen en la música d’Snarky Puppy, un conegut supergrup de jazz-fusió instrumental que va néixer a Brooklyn i ha guanyat tres premis Grammy. El líder de la banda és el compositor, productor i baixista Michael League, que, precisament, es va instal·lar fa una temporada a Barcelona, on encara viu. League va passar fa uns anys per Montreal i allà, de manera inesperada, va conèixer la cantant i pianista Malika Tirolien, una canadenca originària de l’illa caribenya de Guadalupe a qui va escoltar cantar en francès i en crioll. Tots dos artistes van descobrir que eren esperits afins i van començar a intercanviar lletres i melodies, en una relació en la qual League va canviar el baix per una guitarra, va aplegar músics de diversos orígens culturals i va acabar creant Bokanté, una banda amb un nom que, en crioll de Guadalupe, significa ‘intercanvi’. I és que en aquest projecte paral·lel del creador de Snarky Puppy conflueixen el jazz, el blues i tot de músiques del món procedents de Cuba, Jamaica o del delta del Mississipí, però també de l’Àfrica occidental. Tot plegat, com ells mateixos diuen, constitueix una estranya combinació de "sons africans blues del delta i Led Zeppelin", amb unes lletres cantades en crioll i en francès. Fins ara han editat dos discos, Strange Circles i What Heat, en els quals hem escoltat la veu extraordinària de Malika Tirolien cantant sobre el món d’avui i els problemes als quals fa front: des del racisme i les migracions fins a la indiferència davant del dolor aliè. Ara, el grup prepara un tercer treball que enregistra aquest estiu a Barcelona i que interpreta en directe al Grec Festival de Barcelona després d’haver ofert concerts a Montreux i a Lugano.
Encara no hi ha crítiques publicades