BorDerLine

Circ

informació obra


Direcció:
Pau Portabella (mirada externa)
Vestuari:
Julie Bergez
Companyia:
Julie Bergez, Unicorn theater
Autoria:
Margery Williams
Sinopsi:

BorDerLine és una mirada a l’univers de la Julie on, a vegades, tant la seva ment com el seu cos s’enrosquen, s’enreden, donen la volta i es posen a l’inrevés, en un estat intern de caos i confusió. En moments és absurd, però també honest.

Aquesta investigació es basa en contrastos. El contrast entre la superficial percepció de la feminitat i la bellesa amb allò grotesc. Es construeix així mateix la imatge clàssica d’una artista de circ, forta i talentosa, permetent-se mostrar la seva part humana, la seva fragilitat, la seva vulnerabilitat.

Aquesta peça es va estrenar en el seu format inicial a La Central del Circ l’octubre de 2015 i ha anat evolucionant fins al seu format actual.

Crítica: BorDerLine

16/05/2016

Petit retall de vida, un quadre que deu tenir extensió

per Jordi Bordes

Julie Bergez ha presentat un solo de contorsionisme al cabaret de divendres, i també en l'espectacle itinerant de Trapezi. És una peça en la que lla balla o es baralla amb una cadira d'oficina rebregada: el coixí es deixa veure pels desocists de la lona del seient i les potes semblen cada cop més tortes. Ella es construeix i desconstrueix, amb la seva esquena laxa pel respatller o per les potes. Només quan s'allibera d'aquell element, al final, les cames giren 360 graus a l'entirn del tronc que es queda clavat boca terrosa al terra. Podria reocrdar una aranya de vuit potesperò és una dona amb només dues cames. 

Un exercici breu, intens, que atrapa i no provoca el rebuig del somriure fals de nena prima amb l'esquena en angle recte. Les contorsionistes que segueixen practicant aquest exercici, passada la pubertat, construeixen una coreografia molt més real, que toca de peus a terra tot i laa particularitat del seu cos de goma. Ja es va poder veure, fa un parell d'anys també al Trapezi a partir del treball molt fosc, de mitjà format de Cherepaka. Bergez, efectivament, tampoc explora la paraula. Prefereix que tota l'atenció se centri en com es dobla el seu cos i en què expressa al cervell de cadascú combinant-ho amb una música íntima. El seu cos, d'amples espatlles i cadera, es remou  empresonada fins que s'allibera de la cadira d'oficina.