Després de La Caputxeta galàctica, que vam poder veure en l’edició 2012 de FiraTàrrega, aquesta companyia multidisciplinària integrada per dos pintors, un músic i tres videoexperimentadors, proposa un segon espectacle que aprofundeix en la investigació plàstica i expressiva i en el mestissatge de mitjans i llenguatges. Un muntatge que ens farà reflexionar sobre temes actuals, com la perversió humana, la mesquinesa amagada darrere la maquinària dels estats, la manipulació de les opinions dels ciutadans o la generació i la propagació dels mites.
Devessall de creativitat. Voluntat d’utilitzar moltes formes de narrar però poc ordre en el què narratiu. D’entrada, un muntatge en què hi ha projecció d’uns dibuixos que es realitzen al momento, de forma inmediata atrau. Dóna molt joc per explicar allò que es vulgui. Però utiilitzar aquest recurs, que clama al direte teatral, hauria d¡’impedir insertar-ho amb el video. Perquè pot semblar que tot és directe quan, en realitat, hi ha molt d’editat (lloable, enginyós però editat). També és controvertida la connexió entre l’acció presencial i la que es projecta. A Tàrrega s’han vist força exemples, al llarg dels anys, d’aquesta interacció (sovint la instal·lació artística remet a l’espai i a l’emoció dels personatges) . La clau és tenir un element narratiu que evoqui, reforci aquesta instal·lació, de per sí, hipnótica però que pot resultar buida si no hi ha fons al darrere.