Entre el 1891 i el 1893, acabada la primera guerra dels bòers, un cor sud-africà format per joves cantaires negres, nois i noies, va emprendre una llarga gira per la Gran Bretanya, el Canadà i els EUA amb la qual pretenien recaptar fons per a la creació d’una escola tècnica a Kimberley, a l’actual província del Cap. La gira va començar a la metròpoli colonial i va constituir tot un èxit. Van actuar davant la reina Victòria, però també per a grans masses de britànics que es delien per veure’ls i escoltar-los, igual que farien uns mesos més tard els ciutadans del Canadà i dels EUA. Aquell viatge, de fet, va permetre establir uns lligams amb l’Amèrica del Nord que serien bàsics en el desenvolupament posterior de la intel·lectualitat sud-africana. Les interpretacions del cor no van arribar a ser mai enregistrades, tot i que fa uns anys es van localitzar fotografies dels membres de la formació copsades durant aquell llarg viatge. Amb aquest material, els músics sud-africans Thuthuka Sibisi i Philip Miller van crear una instal·lació fotogràfica i sonora (The African Choir 1891 Re-Imagined) que es va veure a Londres, però també al Museu de l’Apartheid de Johannesburg, on Gregory Maqoma va quedar fascinat per la història.
En conèixer el relat d’aquella gira, el coreògraf va imaginar l’espectacle que ara veurem, en el qual barreja les referències a les polítiques colonials amb les històries personals dels integrants d’aquell cor. Què devien pensar en sortir de casa cap a un destí incert sense ni tan sols tenir data de retorn? Com imaginarien aquell món de blancs que colonitzava la terra on havien nascut? Danses tradicionals pròpies del poble xhosa i dansa contemporània es combinen amb uns paisatges sonors atmosfèrics especialment suggeridors i donen origen a un relat dansat i musical que parla, entre altres coses, del paper que ha tingut Occident a l’hora de modelar i explicar la història sud-africana. Fronteres, migracions i identitat són, també, elements destacats d’un muntatge que pren la forma d’una mena d’òpera que renuncia a la veu humana i que qüestiona, des de l’escenari, la dialèctica que sembla dividir el món entre Occident i la resta de la humanitat. El repartiment de Broken Chord es completa habitualment en cada ciutat on es representa amb la participació d’un cor local. A Barcelona, serà el Cor Jove de l'Orfeó Català.
Signa el muntatge un dels coreògrafs africans més coneguts i respectats, que va començar a formar-se en dansa el 1990 i que el 1999 ja creava la seva companyia, Vuyani Dance Theatre. Guanyador de tota mena de premis internacionals, tant a Sud-àfrica com als EUA o a França (on l’any 2017 va ser nomenat cavaller de l’Ordre de les Arts i les Lletres), Maqoma ja havia passat pel Grec Festival de Barcelona en l’edició del 2014, quan va presentar Lonely Together amb el coreògraf tortosí Roberto Olivan, a qui havia conegut mentre tots dos estudiaven a l’escola Performing Arts Research and Training Studios (PARTS) d’Anne Teresa de Keersmaeker.
Encara no hi ha crítiques publicades