Burnt

Dansa

informació obra


Companyia:
Lee\Vakulya
Sinopsi:

Burnt és una exploració coreogràfica de l’esgotament professional com a fenomen col·lectiu i social, en què tres ballarins consumeixen la seva energia en una ferotge competició ballada, una dansa que reflecteix malestar i extenuació, plantejant una qüestió socialment estesa: no patim esgotament professional en massa pels defectes personals, els fills o una pèrdua inesperada, sinó perquè l’excés de feina, l’aclaparament i l’angoixa són estructurals en les nostres vides. Mai no hem tingut tanta feina i el nostre futur mai no ha estat tan desesperançador. Se’ns mostra un ball que explora la fatiga extrema en relació amb els altres, en el qual els ballarins s’autocondueixen cap a l’esgotament.

El duet Lee\Vakulya, format el 2016 pels ballarins i coreògrafs Chen-Wei Lee i Zoltán Vakulya, han fet obres escèniques i també exposicions i performances per a museus o galeries. La seva visió artística se centra en les relacions delicades entre els éssers humans i la societat i alhora tracta temes vulnerables sobre els límits i la proximitat; forcen els límits de la cooperació i l’empatia. La companyia ha fet gires internacionals i ha estat premiada i nominada al Premi de les Arts Taishin a la millor creació el 2016, el 2019, el 2021 i el 2022 (Taiwan), el premi Total Theatre el 2017 (Regne Unit), els Premis de les Arts d’Àsia el 2017 (Regne Unit) i el Premi de les Arts Jeon Mak el 2017 (Corea del Sud).

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Burnt

29/11/2023

Panorama Taiwan al Mercat de les Flors 2

per Júlia Vernet Gaudes

Burnt és una representació i exploració de l'esgotament físic i mental de tota una generació que viu per treballar sense aconseguir cap estabilitat laboral ni una recompensa econòmica proporcional a la feina feta. Les seves 3 intérpret segueixen fins al límit de la extenuació amb seqüències de moviment totalment aleatòries i arbitràries, com sovint ho és la feina que hi ha per fer, que tant ens dona el just per menjar, com ens condemna a la precarietat permanent. La peça també és la viva representació del mateix sistema que determina les nostres vides: un mer engranatge invisible, del que només en som les peces.