BÜRSTNER’S CLUB és una proposta multidisciplinària i de caràcter immersiu que s’inspira en la vida en comunitat característica de les companyies de circ itinerants que encara viatgen pel món de manera tradicional. Allà, entre les carpes de circ i les caravanes, petits grups de persones s'enfronten a les bondats i penúries de la vida tots junts, com una família.
La peça presenta a 7 personatges en un lloc allunyat de la civilització en què la soledat i el sentit de comunitat es barregen amb un gust agredolç i tragicòmic. L’espectacle destaca pel realisme de la proposta escènica en contrast amb el surrealisme de la història que narra i la cruesa dels números de circ.
La vida en comunitat de la carpa itinerant, salpebrada amb acrobàcies, clown, òpera, humor, absurd, dansa... Els límits de la disciplina circense es difuminen i al risc se suma una atmosfera teatralitzada fosca, un punt lynchià i surrealista, que atrapa l'espectador jugant amb l'inesperat. Estem davant d'una estranya família formada per set personatges que conviuen atrapats entre la solitud i els vincles. El sentit tragicòmic sobrevola aquesta proposta multidisciplinària de la italiana Eleonora Gronchi (formada amb la directora Firenza Guidi) i Pablo Meneu (que va ser al National Center for Circus Arts de Londres), al capdavant de la companyia valenciana DelsAltres, que van fundar en el 2020.
El FITT ha acollit el muntatge, concebut per a grans espais no convencionals, en una enorme nau, el refugi 1 del Moll de Costa, al port tarragoní. A un extrem del recinte, una caravana –el títol al·ludeix a l'empresa alemanya fabricant d'aquests vehicles-, on s'oculten les trobades sexuals de la 'troupe'. A l'altre extrem, un cotxe avariat. A l'inici de la funció assistim a un accident aparentment mortal, quan un home intenta arreglar el desgavellat auto. Però, bromista simulant la seva mort, ressuscita i sorprèn el personatge clownesc interpretat per Claudia Zucheratto, que ja havia maldat per amagar el cadàver. Així les gasten al Bürstner' s club.
Amb les cames i les mans lligades, una dona sembla fugir d'algun perill i cerca refugi en l'automòbil. Després continuarà la seva fugida en vertical: apareixerà agafada a una doble corda executant una difícil rutina a uns set metres d'alçada. Els dos números aeris, a càrrec de Rosa Schmid (cordes) i Elena Vives (cintes), que exhibeixen la seva impecable tècnica, són els més espectaculars, disparant la tensió del públic des de les altures. Veiem també a Vives (que ha treballat en Cirque Éloize, 'The Hole' i amb Yllana i Leandre Ribera) passejant de puntetes la seva solitud sobre el sostre de la caravana, fent equilibris sobre ampolles de vidre. Hi ha altres sorpreses com un vistós número de 'quick change' (canvi ràpid de roba) i acroportés i jocs icaris. Les àries de Gronchi, graduada en cant líric, es colen entre les acrobàcies i les accions quotidianes donen pas al remenat de relacions de parella. Les líbidos es manifesten i Zucheratto queda desemparellada. Però la solitud no desitjada vira cap al plaer i el divertiment, i l'alegria acaba il·luminant l'escenari.
Els creadors sedueixen amb la seva aposta d'abraçar un art polièdric amb un component visual molt definit. Fugen del circ convencional, distanciant-se del riure fàcil i els sentiments dolços i tendres. El seu imaginari fosc no és per a tots els públics –és un club per a adults- i busquen el seu propi camí aproximant-se a un surrealisme a vegades torbador que en el camp de la dansa-teatre maneja amb mestratge Peeping Tom (Tryptich) i al cinema, David Lynch. La suggeridora atmosfera i la varietat de rutines i disciplines, a càrrec d'excel·lents artistes, afermen l'atractiu del muntatge, el primer projecte de gran format de DelsAltres. Va ser finalista als premis Talia i reconegut com a millor espectacle circense dels Premis de les Arts Escèniques Valencianes 2022. Un debut en gran que atrapa i presagia una brillant trajectòria a la companyia.
