Cabaret Lecoq

informació obra


Direcció:
Elena Visus
Producció:
Elena Visus, Jordi Tienza
Autoria:
David Mamet
Traducció:
Anna Soler Horta
Sinopsi:

S’obre la nit i pel tall de la lluna descendeixen bufons, pallassos, marionetes, ombres, objectes animats, dimonis i tota sort de personatges emmascarats, obscens, grotescs…

Giren pels carrers, inunden el Raval amb les seves paròdies i els seus riures.

La gent s’anima, s’aixeca, i s’uneix als joglars de la nit que animen als homes amb el seu cant de Gall nocturn.

El barri s’uneix a la festa, i els personatges es confonen entre la multitud. En girar pel Carrer de la Riereta, a l’altura del nº 31, troben el niu de l’au Fènix que els acull.

És un lloc petit, íntim, sensual, on se’ls permet parlar de les seves bufonades. Allí es congreguen cada dijous a narrar les seves històries de vides passades.

És una oportunitat única per als àngels caiguts que passegen per la Barcelona vella de reunir-se amb les ànimes que van oblidar més enllà del mirall.

Crítica: Cabaret Lecoq

28/04/2016

La sorpresa de la nit bohèmia de Barcelona

per Josep Maria Viaplana

Durant gran part de la temporada, a la Sala Fènix hi ha una cita els dijous: el Cabaret LeCoq reuneix diversos artistes, que presenten al seu públic la seva feina. El format, volgudament nocturn i canalla, no respon exactament al concepte de cabaret. Més aviat es tracta d’un collage, o un ‘showcase’ (ara tan de moda) on diversos i imprevisibles (mai no se sap a qui et trobaràs) artistes fan un ‘número’ o bé una part dels seus espectacles. Et trobes artistes més desconeguts, gent consagradíssima i petites sorpreses.

El dia que vaig anar, destacaven dos perles com el Christian Atanasiu, artista de la paraula i el cos, mestre d’actors (per exemple d’un servidor, fa molts anys) i arrelat, com ell mateix confessa, a la barcelocatalanitat per amor a la nostra ciutat, provinent del seu Berlin natal. Ens presentava un seguit de jocs de paraules (i gest, això sempre) sorprenent i profundament treballat.

La segona va ser la presència de Jordi Bertran, que amb tres joves alumnes seus, ens presentà un deliciós passatge dels seus ‘poemes visuals’, que deixen tothom bocabadat amb les aventures de les lletres que prenen vida.

Com a sorpresa, la nostra mestra de cerimònies, l’Elena Visus, amb un número basat en un divertit playback.

Un pregunta posteriorment a Felipe Cabezas, director de la sala i responsable de l’invent, com s’ho fa per portar aquestes ‘perles’ a la sala, compartint escenari dijous nit. La resposta és la complicitat, la relació teixida amb tot un món de l’espectacle de la ciutat: Només així es poden dur a una petita sala del Raval.

Esteu avisats, però, que cada nit és una sorpresa inesperada, per la mateixa naturalesa d’aquest cabaret, on anireu sabent el programa a mesura que es desenvolupi.