Cadàver exquisit: un joc de creació col·lectiva

Nous formats

informació obra


Intèrprets:
Cabo San Roque, Toni Mira
Autoria:
Creació col·lectiva, Laia Cárdenas
Producció:
Fira Mediterrània 2016
Companyia:
La Teta Calva
Sinopsi:

Els surrealistes de principis del segle XX van inventar diversos jocs de creació col·lectiva, com els “cadàvers exquisits”, que consistien en crear una obra d’art amb aportacions parcials de diversos participants, de tal manera que l’obra es mesclava i contaminava de forma successiva. A partir d’aquesta idea, Fira Mediterrània ha proposat a quatre artistes destacats que participin a cegues en la creació d’un espectacle de forma lúdica i col·laborativa.

Així, David Carabén ha escrit un poema inspirat en imatges relacionades amb el concepte de festa popular. Mercè Sampietro l’ha recitat i Cabo San Roque ha compost una peça musical a la qual ha sumat l’enregistrament de la veu. Amb aquest material, Toni Mira ha creat un espectacle audiovisual i coreogràfic, amb un important treball comunitari amb els Gegants de Manresa i un grup de persones grans. Els artistes han fet el seu treball de creació a partir de la peça que els ha arribat a les mans, sense tenir coneixement ni de la identitat de qui ha intervingut ni de la seva motivació emocional i creativa.

Crítica: Cadàver exquisit: un joc de creació col·lectiva

09/10/2016

Un projecte engrescador que necessita més retorn dels artistes

per Jordi Bordes

Era una de les aventures de Fira Mediterrània, Convidar a quatre artistes que estiguessin disposats a crear un material que, altres persones (no es va revelar quines) rtrransformarien. fins a convertir-ho en un espectacle complet. El resultat és Cadàver exquisit, una peça  que desmotra la voluntat dels artistes de provar de captar quina intenció havia plasmat l'artista anterior per fer créixer la peça. David Carabén va escriure el vers; Mercè Sampietro el va interpretar; Cabo SanRoque li va posar música i la posada en escena final era obra de Toni Mira. Probablement, el resultat hagués millorat si després d'aquesta entrega generosa de la creació a un desconegut hi hagués possibilitat de dialogar-ho, de saber trobar els punts de contacte per fer una peça més contrastada, més tensada.

La posada en escena finalrespira molt dels Somnis robats que Toni Mira va presentar, la setmana passada al Festival TNT. Repeteix el joc del vídeo a una façana i l'aparicio de personatges reals. Els canvis d'una peça a l'altre demostren que Mira ha escoltat amb atenció i ha variat el seu univers de vídeo i dansa per incorporar-hi un grup d'avis que s'han gravat anteiorrment i que també apareixen a la façana. Un joc divertit, ràpid, amb una música que acompanya a la festa major i als geganters, certament.