Caída Libre / Free Fall

Dansa

informació obra


Coreografia:
amb la col·laboració dels intèrprets
Ajudantia de direcció:
Arthur Bernard-Bazin, Carlos Fernández
Intèrprets:
Pau Cólera, Jonathan Foussadier, Maite Larrañeta, Alejandro Moya, Melania Olcina, Léonore Zurflüh
Dramatúrgia:
Antonio Ramírez-Stabivo
Composició musical:
Luis Miguel Cobo
Vestuari:
Inbal Ben Zaken
Il·luminació:
Sergio García
Producció:
Mercat de les Flors, Theaterim Pfalzbau Ludwigshafen
Estrena:
Temporada Alta 2015, Temporada Alta 2015
Sinopsi:

La caiguda lliure (Free fall) de l’artista israelià Sharon Fridman presenta un espectacle que explora un tret essencial de la naturalesa humana: la supervivència. Adaptar-se, moure’s, per continuar ballant-la, o sigui, sent. La peça reflexiona sobre la llibertat i de com grupalment les persones mirem de trobar sentit als nostres actes: sobre com ens aixequem després de caure en un cicle infinit que es reprodueix dia rere dia. La dansa de contacte és la pedra angular del treball de Fridman, una tècnica entesa aquí gairebé de forma existencial. A l’espectacle hi participa un grup de persones de Girona i de Sant Cugat que han treballat amb el coreògraf i el seu equip.

Crítica: Caída Libre / Free Fall

12/09/2015

Fins a l'extenuació

per Teresa Ferré

Aquest és el primer espectacle del coreògraf israelià Sharon Fridman  que veig, i em deixa desconcertada de principi a fi. Un inici d’espectacle francament diferent, en el qual només se sent la remor de les petjades dels ballarins a les fosques mentre s’intueix que corren en cercle un darrere l’altre, cada cop a més velocitat, com si fossin hàmsters, cecs, sense destí.

L’esforç físic fins al límit de la extenuació impregna els rostres dels ballarins i ballarines quan ja es fa la llum, i no els abandonarà al llarg dels 50 minuts de durada de l’espectacle. Dansa enèrgica, física, de contacte constant dels cossos, de moviments poc amables i traços que pretesament es desdibuixen. Rostres seriosos a voltes marcats pel patiment. La joia de viure ni hi és, ni se l’espera.

L’aspecte més remarcable de “Free Fall” és el treball coreogràfic col·lectiu, que esdevé nuclear, d’impressions visuals compactes, per transmetre una idea força clara: som éssers socials. Aquesta idea es reforça gràcies a la presència del cercle com a símbol, menguant o creixent, al qual sortim o entrem al llarg del viatge que emprenen els personatges.  Alhora, però, es reivindica la individualitat gràcies als petits moments que té cada intèrpret per lluir el seu art. Ara bé, estem preparats com individus per a llençar-nos en caiguda lliure sense xarxa i abandonant totes les pors?  Tenim la confiança suficient en què la col·lectivitat hi serà per a arreplegar-nos? Un espectacle que planteja força interrogants, de ritme clarament definit i on predomina una estètica freda i més aviat fosca, i un moviment dur.