Cant Espiritual d'Ausiàs March

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Karen Lugo
Composició musical:
Carles Dénia
Interpretació musical:
Pau Figueres, Albert Sanz, Ismael Alcina, David Domínguez, Andrés Belmonte, Arnau Tordera, Magí Canyelles
Sinopsi:

Cant Espiritual és l’obra magna del poeta valencià Ausiàs March (1400-1459), una oració delirant, barroca, plena de passió i sinceritat, on el poeta mostra obertament a Déu les seves febleses.

El cantant Carles Dénia porta els versos de March al segle XXI, amb tocs de jazz, flamenc, cant valencià, música mediterrània, bolero americà i fins i tot funk. La proposta de Dénia és un espectacle musical lliure, amb la sola voluntat de ser tan absolutament visceral, polièdric i apassionat com ho és el mateix poema d’Ausiàs March. Acompanyat per alguns dels millors músics de la península, trobem a un Carles Dénia en estat de gràcia en el que és, probablement, el seu treball més valent i complet fins el moment. Una construcció sonora on conviuen la música d'arrel i la contemporània, la potència rítmica, el cant eriçat de melismes i melodies plenes de delicadesa i sensualitat.


Crítica: Cant Espiritual d'Ausiàs March

14/10/2018

Un magnífic oratori contemporani

per Iolanda G. Madariaga

La pregunta era com resultaria la barreja dels excelsos versos del gran poeta valencià del segle XV i el ball flamenc; la resposta és: excel·lent! Carles Dènia és un músic i compositor no només molt bo sinó atrevit i valent. La confiança li ve d’una tradició que ha sabut servar i difondre, la del cant d’estil, i d’una dilatada trajectòria en diversos camps de la música. Ha conreat el jazz i ha arribat també al flamenc on ha sabut fer-se un espai propi i guanyar-se el reconeixement dels entesos. L’espectacle és la presentació del seu darrer disc que va veure la llum al 2017, a Gandia, la seva ciutat natal i capital cultural del País Valencià durant el 2017. Però la presentació va més enllà del recital; Dènia, a més d’envoltar-se d’un magnífic i original conjunt instrumental, ha volgut oferir-nos tot un espectacle. En aquest sentit, la col·laboració de Ximo Rojo en el disseny de llums és imprescindible. Ximo Rojo es posa al servei de l’espectacle fent-lo vibrar més encara amb els seus subratllats en els colors que més s’adiuen a una apassionada història d’amor com és aquest Cant Espiritual. Altres cantautors havien musicat parcialment els versos d’Àusias March, però cap n’havia fet un espectacle on el conjunt brillés per sobre del compositor; no és que Carles Dènia s’amagui -seu al bell mig de l’escena i des d’allí canta i toca la guitarra- però, després d’assistir al espectacle, hom té la sensació de no poder viure el mateix concert en una disposició diferent i amb un altre ballador. Una sensació inquietant si es té en compte que la bailaora d’aquesta funció no va ser qui va estrenar l’espectacle. Karen Lugo, intensíssima, sembla haver nascut per encarnar ara l’ànima del poeta, ara l’Inabastable. Amb la seva contundent presència escènica, poc soroll ha de fer per hipnotitzar el públic. Quatre elements d’atrezo i un vestuari sobri però canviant, li permeten presentar-se amb absoluta autoritat. La dansa de Karen Lugo, un flamenc molt estilitzat, té alguna cosa d’aquell Oratorio tan llunyà del Teatro Estudio Lebrijano que coneixem per deficients gravacions, hi ha una mena de recerca del ritual i de les arrels en la seva magnífica interpretació que ens recorda el mestre Salvador Tàvora i qui va ser la seva musa, Fernanda Romero. Tan de bo l’espectacle pugui fer una llarga gira.