Caro Maestro, recordant Strehler

Teatre

informació obra


Direcció:
Guido Torlonia, Oriol Broggi
Intèrprets:
Carme Elias/ Marisa Paredes/Carlota Olcina, Mario Gas/ Pol López
Interpretació musical:
Traducció:
Màrius Hernández
Il·luminació:
Alberto Rodríguez (AAI)
Vestuari:
Glòria Viguer
Vídeo:
Cristina Flamini, Ombre elettriche – Roma
Caracterització:
Alícia Robles, Paula Ayuso
Autoria:
Jeroni Rubió
Sinopsi:

Amb aquesta peça, el Teatre Akadèmia té com a objectiu apropar la cultura, l'art i la història escènica italiana a un públic eclèctic barceloní que descobrirà la vida i l'obra d'un dels directors de més referència del panorama europeu, Giorgio Strehler. L’espectacle pretén evocar les seves vivències i experiències a través de records, entrevistes, cartes, escrits i notes de direcció.

Una lectura a dues veus il·lustrada amb imatges dels seus espectacles, assajos amb actors i el testimoni d’amics i artistes que van tenir l’oportunitat de conèixer-lo i poder treballar amb ell. (Entre ells: Andrea Jonasson, Giulia Lazzarini, Ferruccio Soleri/Arlequín, Riccardo Muti, Corrado Pani i Milva.)

La producció comptarà amb la presència de tres parelles d’actors i actrius que s’aniran alternant en les seves interpretacions al llarg de les tres setmanes que el muntatge romandrà en cartell.

Crítica: Caro Maestro, recordant Strehler

31/12/2017

El privilegi de conviure amb un mite

per Jordi Bordes

Espectacle molt aqdequat en un país en què la història, i específicament la teatral, és tant prima. Qui era Giorgio Strehler? Qui va crear el Piccolo de Milà? Per què sòn tant recordades les seves direccions? Per què són envejades tant les seves produccions? Tot i l'èxit i el reconeixement quin capítol personal va haver de renunciar? Quina va ser la seva labor davant de la Itàlia feixista de Mussolini? Aquestes són només algunes preguntes que es responen en aquest recital que és imprescindible per situar aquesta figura dins del teatre europeu del segle XX.

Evidentment, seria injust resumir el treball i les arestes d'un personatge tant icònic com Strehler en poc més d'una hora, però sí de copsar-hi una primera impressió que permetrà conèixer més profundament el personatge (actor i director d'una energia vital incommensurable) en futures incursions a la seva biografia. Els vídeos dels assaigs del Piccolo permeten comprovar la seva manera de treballar amb la companyia, tot preparant els muntatges. Primer des de la precarietat, després (diuen) d'una envejable capacitat de producció. Però sempre amb la vitalitat que posava en guàrdia els actors (es feia imprescindible saber el seu parer) i tensionava aquesta manera d'explicar una història. Va aconseguir fer-ho amb un potencial envejable però si no, s'hagués limitat a fer-ho només des del gest, el cos o la paraula. Era una necessitat imperiosa.

Strehler diu que era un nen que no tenia por perquè a casa seva sempre sonava  Mozart i Bach al piano (o al violí). Es va enamorar pel teatre que, en el primer acte li va semblar forçat i en el tercer del mateix muntatge hi va trobar una llum que mai el deixaria de persuadir. Va morir un 23 de desembre del 1997, ara ha fet 20 anys. De fet, aquest muntatge repeteix l'homenatge que es va fer una dècada enrere al Piccolo. Una petita crueltat per a un home que mobvia les mans blanques com si fossin gavines dalt del seu cap emboirat i canós. I que deuria atemorir i seduir alhora a la companyia amb la que treballava. Incansablement.