Carretera N-340

informació obra


Intèrprets:
Itxaso Corral, Óscar Bueno, David Mallols, Diana Delgado-Ureña
Producció:
Antic Teatre
Companyia:
La Cocotera Teatre
Autoria:
Jordi Ramoneda
Sinopsi:

Projecte escènic que utilitza el viatge com a espai d’investigació. 1248 km de costa mediterrània entre Cadis i Barcelona travessats de preguntes sobre la nostra identitat i les nostres formes de fer o no fer en comú. Apropiant-nos des del cos, el moviment, l’acció i el llenguatge, de maneres de transitar el territori, la memòria i la possibilitat de trobar-nos. Imaginar allò desconegut, continuar viatjant i romandre amb tot allò viatjat. El fet escènic com a sincronies d’allò geogràfic, de les memòries i les trobades.

Dramatúrgies en moviment cap a la contemplació, la interferència, l’estar amb l’altre i en allò altre. Romanem en el viatge cercant comprendre. Mirar-nos. Qui sap, si inclús veure’ns.

Crítica: Carretera N-340

04/05/2016

Un viatge iniciàtic per una carretera secundària amb la calor d'estiu sufocant

per Jordi Bordes

El Col·lectiu N-340 va voler fer un viatge experiencial: Patir la calor, descobrir les cales d'aigua fresca, els àpats dels restaurants de carretera, les incongruències de la vida tot observant-ho des d'un cotxe que els dugués de Cadis a la plaça Espanya de Barcelona. Una quilometrada en 28 dies que acabava amb la presentació explossiva a l'Antic Teatre dins del Grec 2015. Ara, quasi un any després, han deixat que les sensacions i el cansament aflori i han sabut reordenar mínimament el seu discurs, volgudament impetuós, a ràfagues. Els tres performers trenquen contínuament el codi de l'escena d'una manera simpàtica, transcendent o amb un dolor que respira molt endins del seu cos. Però, com els de Pont Flotant a Exercicis d'amor, l'experiència escènica s'acaba compartint una ensaladilla russa ben fresca amb un got de vi. Després del viatge, sempre queda el record i el voler compartir les anècdotes amb els desconeguts.

L'obra arrenca amb un instant de meditació. 15 minuts en silenci, que són catàrtics. Si Ernesto Collado a Si sabes lo que hay (Sismògraf, 2016) convida a compartir un ball ancestral de 12 minuts (el Bolero de Ravel íntegre), ara els de Carretera N-340 ofereixen el silenci, la contemplació, la respiració i unes imatge que es fonen de blanc a tumultuosa presència d'una platja o d'una panoràmica de Marbella. L'àlbum de viatge permet transitar molt més enllà. En la profunditat dels pensaments dels artistes que s'han deixat esgotar en la carretera, cantant cançons enganxoses d'estiu o soportant el no-aire condicionat i anotant la mitjana de la temperatura, província a província. El resultat del muntatge és com el del parabrisa: carregat de restes de mosquits, de vida, que permet contemplar-ho amb una posta de sol preciosa. Si s'està disposat a viure un viatge contemplatiu, sense presses, aquests viatgers són l'acompanyant perfecte. Si  es pretén trobar una dramatúrgia tancada sobre els viatges iniciàtics, pot decebre. Cadascú, en realitat es fa el seu viatge en el temps que, "potser no existeix, però pesa" diu Itxaso Corral Arrieta.