+ Cases. Sobre la representació de la intimitat

Nous formats

informació obra


Dramatúrgia:
Guillem Serrabassa, Alejandro Curiel
So:
Odil Bright
Producció:
Xesca Salvà, Festival IF Barcelona
Text:
Alejandro Curiel
Sinopsi:

Els espectadors s’asseuen davant les cases. Es posen uns auriculars. Comença la funció. Una mescla d’històries reals sobre la memòria, l’amor, la fragilitat, el cos, la religió, les cançons i les pluges juntament amb una sèrie d’instruccions/propostes sobre les cases que el públic observa conduirà els espectadors a una experiència única i particular amb el joc i el redimensionament dels objectes com a punt de partida. Realitat i ficció s’intercalen, les persones i els personatges, el públic i els intèrprets, el secret i l’exhibició.

Crítica: + Cases. Sobre la representació de la intimitat

29/09/2017

Entrar en la intimitat des del joc

per Jordi Bordes

Els testimonis que recull l'audio donen al projecte un evident aire de documental. Per què conèixer  l'opinió de moltes persones atrapades en el m´no de la prostitució o bé de la indigència, ja és un exercici que difícilment un espectador s'atrevirà a preguntar.Xesca Salvà ho ha fet i ha basit aquestes opinions en un epsai escènic que sigui compatible amb els seus móns. Per a la prostitució ha decidit construir un edifici aparentment modern però, que, finestres endins hi navega  la paradoxa: un dormitori il·luminat per la representació d'una verge o unes finstres que només deixen veure unes llargues cames d'alguna streaper, per exemple. Les entrevistes han suposat (s'intueix) una oportunitat per humanitzar aquests perfils tant arraconats com traumatitzats. 

La conversa amb el perfil dels entrevistats dóna la forma a l'habitatge amb una coherència i una lucidesa admirables. Si l'any passat, el TNC va convidar l'espectadro a experimentar mínimament en la pròpia pell la indigència a Plácido Mo #Terrassa, ara el joc és molt més simbòlic. Però, des de la intimitatm, també furga a la consciència. Jugar e la construcció de l'espai, en la representacikó del que s'està escoltant, era la clau de Toti Toronell a Capses. En aquella ocasió l'un movia elements, sense saber per què, i el company escoltava una narració d'un conte (o tot un Shakespeare) amb uns personatges simbòlics. Un exercici interessant que es recomana anar-hi, sense presses, i en parella.