El 28 de març de 2005 la vida del cirurgià Marcos Hourmann va canviar per sempre. De matinada, una pacient de més de 80 anys va arribar al servei d’urgències de l’hospital on treballava. Sotmesa a un gran patiment físic, el pronòstic només li donava unes hores d’esperança de vida.
La pacient i la seva filla li van demanar que acabés definitivament amb el seu patiment. Marcos, saltant-se tot protocol mèdic, li va injectar 50 mg de clorur de potassi a la vena. Va morir als pocs minuts. I Hourmann va fer quelcom que mai no havia fet ningú en aquest país: va deixar escrit a l’informe què havia passat.
Pocs mesos després, Marcos rebia una notificació del jutjat: estava acusat d’homicidi. La família mai no el va denunciar, però sí l’hospital. Per aquella decisió podia passar fins a 10 anys a la presó.
Ara el públic emetrà el veredicte.
Marcos Hourmann no és actor. La seva facilitat i desimboltura en escena ens fan pensar el contrari. Però no ho és. Segons ens explica a la Sala Beckett és metge, el primer facultatiu condemnat per aplicar l’eutanàsia a Espanya. Al voltant del seu testimoni real gira 'Celebraré mi muerte', obra sortida de les trinxeres del Teatro de Barrio madrileny, i una mica també d’un Salvados del 2016. Jordi Évole és productor d’aquesta peça que barreja el debat sobre la mort digna amb el periple vital de l’acusat que s’asseurà a la banqueta escènica.
LLEGEIX LA CRÍTICA SENCERA AL MIJÀ
L'enllaç a Youtube no està disponible.