Cena de pájaros neix de la profunda fascinació que la companyia sent pels ocells i de la inspiració que els va donar l’últim sopar del president francès François Mitterrand. Malalt de càncer de pròstata, Mitterrand va reunir alguns dels seus amics més proper per fer-se un homenatge amb un sopar molt especial. El menú d’aquella vetllada incloïa un dels seus plats preferits: hortolans. L’hortolà és un ocell protegit que, després de ser caçat, se’l fereix als ulls per deixar-lo cec. L’angoixa i el dolor li generen tal ansietat que l’ocell comença a menjar compulsivament fins a doblar o triplicar el seu pes. Llavors, se’l desploma viu i se l’ofega en armagnac. Finalment es rosteix i es serveix. No tots els comensals van voler provar aquest plat que la tradició recomana menjar amb un tovalló al cap per ocultar-se de la mirada de Déu. Amb un sol haver-n’hi prou però Mitterrand se’n va menjar dos. Moriria una setmana després.
Cena de pájaros es fixa en els límits del propi acte de menjar. Una sèrie de pràctiques alimentàries amb ocells són el punt de partida per reflexionar, en un sentit més ampli, sobre el lloc que ocupa el menjar en la nostra cultura.
Encara no hi ha crítiques publicades