Com es mou la multitud? Ens movem de forma diferent quan estem sols que quan ens trobem enmig d'una massa? Què determina el «nosaltres»? Quin és el nostre lloc dins un grup? Comencem amb una pedra i el cap d'una corda que hem de cabdellar. Està enredat i l'hem de desembullar. Ens movem, evitant les topades, negociant la manera de trobar el nostre lloc. Alguna cosa depassa la mera suma de les individualitats. Al final de la corda, trobem el «nosaltres»? Inspirat en les seves pròpies sensacions durant una manifestació a Seül el 2015, Galmae proposa una vivència sensible de la col·lectivitat. Una instal·lació, el públic com a part activa de la performance. Una metàfora de la vida, bella i màgica. Una demostració del caràcter efímer de l'art. Una experiència única per recordar.
Crítica: C’est pas là, c’est par là
06/09/2019
Deconstruir i cremar junt la por en forma de tanca repressora
Jordi Galí és un creador que construeix un espai-instal·lació a la vista del públic. Preparar la peça és la peça en sí mateix. La mecànica silenciosa i procurant tocar el mínim el terra (com un joc acrobàtic quasi lúdic) resulta magnètic. La proposta de la companyia Galmae parteix del seu contrari. Disposen una gran xarxa que, amb el joc de llums i l'espai sonor la identifiquen en una mena de tanca per a centres de refugiats (dins d'aquell laberint sembla que hi regni la impunitat de l'autoritat).
Les llums deixen de projectar ombres per, tot seguit, convidar al públic a anar desfent aquell fil d'Ariadna immens (Teatro de los Sentidos també li va saber trobar una poètica similar en els seus treballs sensorials i d'extrema intimitat). La instal·lació visual es va desfent amb la participació del públic que, majoritàriament, es contagia del silenci i la intenció: eliminant la xarxa cau l'amenaça i es descobreix l'altre. Eliminar la barrera permet trobar u nou espai públic de convivència. El final de la peça és tant efectiu com ritual. Una mena de pregària comuna, feta amb honestedat i que captiva, com pot fer nu foc distreure l'atenció de tothom mentre va deixant anar la brasa.
