Chorus

Dansa

informació obra


Direcció:
Gaston Core
Sinopsi:

A Les suplicants, Èsquil presenta un cor de dones que fuig dels fills d’Egipte, que les volen obligar a casar-se. Així, arriben a Argos, on el seu rei es debat entre el deure d’oferir asil a qui ho requereix i una guerra segura amb els egipcis. Temorós de les conseqüències polítiques, decreta que sigui el poble qui decideixi la sort de les suplicants.

A través dels recursos coreogràfics i musicals de la dansa Kathak, Core ens presenta aquestes 12 dones com un conjunt d’individualitats unides per una condició o conflicte comú, suplicant-nos, advertint-nos o, potser, emmirallant-nos.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Chorus

25/01/2023

L’ànima creativa de Gaston Core: Chorus

per Júlia Vernet Gaudes

A Chorus, Core a treballat amb la Schreyashee Nag, que comparteix l’escenari amb 11 dones més, ballarines de Kathak formades a la seva acadèmia de dansa Nupura, reconeguda per la Imperial Society of Teachers of Dancing de Londres. Aquesta peça grupal parteix de la tragèdia de Les suplicants d’Èsquil, que narra la fugida de les danaides a Argos, on demanen asil al rei per no haver de casar-se forçadament amb els fills del rei d’Egipte. Amb aquest rerefons dramatúrgic, la peça es construeix a partir del cos i la veu de les dones a escena i els elements coreogràfics de la dansa kathak: els peus que marquen el ritme, les mans que dibuixen l’espai, el cant i la gestualitat del rostre que narren mites i grans gestes. El més impactant de la peça és la presència d’elles a escena –tot i no ser professionals de la dansa, tret de Nag– i la capacitat rítmica que tenen en produir i mantenir el ritme sense cap mena de suport sonor més que el de la resta del grup. L’encert de Core és saber treure a la llum aquest potencial amb una posada en escena i lumínica minimals –seguint l’estètica a The Last Northen White Rhino–, i compassats amb l’estilisme d’Eva Bernal.