Cineastas. Mariano Pensotti

Teatre | Nous formats

informació obra


Estrena:
Estrena a l'Estat espanyol
Autoria:
Mariano Pensotti
Direcció:
Mariano Pensotti
Intèrprets:
Horacio Acosta, Elisa Carricajo, Valeria Lois, Javier Lorenzo, Marcelo Subiotto
Escenografia:
Mariana Tirantte
Vestuari:
Mariana Tirantte
So:
Diego Vainer
Il·luminació:
Alejandro Le Roux
Coreografia:
Luciana Acuña
Producció:
Complejo Teatral de Buenos Aires, Grupo Marea, Kunstenfestivaldesarts Bruselas, Wiener Festwochen, HAU Hebbel Am Ufer Berlin, Holland Festival, Festival d’Automne Paris, El Cultural San Martin, Festival Theaterformen Hannover/Braunschweig
Sinopsi:

No hi ha ningú millor que els cineastes per explicar-nos la diferència entre el cinema i la vida, entre la ficció i la realitat. Per això l’argentí Mariano Pensotti ha escollit un cineasta malalt o un director de cinema tan pobre que treballa al McDonalds com a punt de partida del seu darrer experiment teatral. Dos escenaris simultanis: a una banda el dia a dia dels cineastes, a l’altra banda les ficcions que han anat filmant, i nosaltres enmig d’aquesta col·lisió conceptual. Valent-se de totes les tècniques narratives del cine i de cinc actors superdotats, Cineastas, el retorn d’aquest jove prodigi al festival després de presentar-nos Marea i A vegades sembla que et veig, és un teixit d’històries i ficcions que ens farà riure i plorar de debò, com passa a la vida real, la pel·lícula més bona de totes.

Crítica: Cineastas. Mariano Pensotti

25/11/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Manuel Pérez i Muñoz

“Les nostres ficcions reflecteixen el món o és el món una projecció distorsionada de les nostres ficcions?”. Aquesta és una de les reflexions crucials que Mariano Pensotti utilitza per explicar el seu espectacle Cineastas. La peça ens serveix quatre històries de directors de cinema molt diferents entre elles, tot i que travessades pel comú denominador de reflexionar sobre la vida i l'art, sobre com els periples vitals dels protagonistes acabaran influenciant de forma molt marcada les seves creacions fílmiques.

El muntatge és tot un prodigi tècnic i un desplegament de talent, tant actoral com també pel que respecta a la direcció. Dues escenes simultànies, a mode de pantalla inferior i superior, donen cabuda als diferents nivells de narració on, en generoses ocasions, es barregen diferents capes d'històries, la dels creadors i la de les seves creacions, la vida dins la ficció i la ficció dins la ficció.

La complexitat de l'artefacte agafa volada gràcies al ferm pols narratiu i l'omnipresent narració en off, la qual va endreçant tan frenètic discórrer d'històries. I el joc seria complet i rodó de no ser pel to de la narració, una superposició de drama i comèdia que en massa ocasions es queda fregant la frivolitat o la inversemblança, un humor molt propi de certa tradició argentina (Campanella, Daulte, Tolcachir) però que acaba per desdibuixar amb el seu patetisme la major part dels fils narratius.