L’espectacle de Circus Klezmer que ha estat presentat en diferents països del món, però arriba al Festival Escena Poblenou amb números nous. Unes noces en un poble d’un país de l’Est, en un temps indeterminat, amb la música de Klezmer en directe. El muntatge compta amb nou artistes, entre músics i actors; acrobàcies, malabars, equilibris, funambulistes i pallassos, ens faran gaudir d'un espectacle ple d’humor, poesia i virtuosisme.
Circus Klezmer celebra 10 anys d'existència actuant a l'Escena Poblenou. reivindiquen que hi ha moltes places, a Catalunya, en què no hi han anat mai. I, realment, sobta perquè ha estat, de llarg, el circ d'hiver de l'Ateneu de Nou Barris que més ha voltat pel món. I no és una exageració. Es tracta d'un circ amb molta atmosfera, personatges misteriosos que generen curiositat i que van construint i deconstruint l'espai amb una música molt atractiva i un muntatge que no destaca, potser, per la seva dificultat tècnica (respecte l'ambició d'"el més difícil encara" del circ tradicional) però genera (també en el record) una sensació agradable, una festa en la que tothom voldria intervenir-hi. Una trobada encomanadissa.
Després de Klezmer i de Rodó (2005), qie va ser Premi Nacional de Circ dirigit per Leandre Ribera, les propostes de l'Ateneu són titular en les cartelleres municipals que s'estimen el circ. És cert, encara hi ha molts teatres que tenen una certa angúnia a la licra i aal plantejament vell.
Sense ser la preciositat del Cirque du Soleil, beuen d'aquell espectacle total a partir d'una aparença artesanal, espontània. El director, Adrian Schvarzstein, un temps més tard crearia els personatges de Kamchatka, que també han voltat per mig món amb una trilogia tant còmica com tendra i amb un punt de trencament del tòpic sobre la por a l'immigrant. Però això, ja és una altra història.