Cobertura

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Bruno Oro, Clara Segura
Sinopsi:

Guillermo Peñalvar, un director de cinema argentí, ha d’enfrontar-se amb el passat al rebre un homenatge per la cèlebre pel·lícula que el va dur a la fama “Quiero nadar en tus ojos” i a conèixer la seva actual parella, l’actriu Roxana.

Avui, 10 anys més tard d’aquell rodatge, la parella pateix una crisi. La Roxana ha esdevingut una icona feminista a les xarxes socials i la seva carrera professional es troba en el seu millor moment. En canvi, el Guillermo, està vivint un declivi professional.


La projecció de la pel·lícula podria ser un moment especial per fer-los recordar allò que els va unir però un imprevist mundial fa trontollar-ho tot.

Crítica: Cobertura

22/02/2021

Sense cobertura

per Ferran Baile

SENSE COBERTURA

 

Passar d'un format televisiu a un format teatral, requereix d´un treball d'adaptació acurat. El que funciona en un format, no sempre funciona en un altre.

 

Cobertura és un seguit de gags independents, als que se li ha volgut donar unitat a través del lligam d'una historia d'amor. La relació entre el pedant director argentí Guillermo Peñalver i la seva superficial actriu fetitxe Roxana. Finalment ella triomfarà i ell s'enfonsarà en l'oblit.

L'altre pretès lligam és la unitat d'acció dins d´un festival de cinema ple de convidats “frikis” que es celebra en un recuperat cinema, que havia estat abandonat.  

El cosit no funciona i dona la impressió que manca una mirada externa i que de forma precipitada s'ha estrenat sense l'imprescindible treball de taula.

Gran part dels sketchs i personatges, farcits de tòpics, estan mancats del suficient enginy i amb masses ocasions cauen en un humor de vol ras.

El carisma dels actors, salva en part les situacions, especialment en el cas de Bruno Oro que es mou més desinhibit i en el seu ambient.

El resultat es un conjunt inconnexe, que avança a sotracs, amb un inici al que cal posar-li molt bona voluntat per trobar-li alguna gràcia.

Vam sortir decebuts i sento dir-ho, perquè tan Clara Segura com Bruno Oro, son dos actors plens de talent i als que segueixo amb afecte i admiració. Clara Segura ens ha brindat grans interpretacions (especialment dramàtiques, Les noies de Mosbank road, Bodas de sangre, Incendis, Antigona, La rosa tatuada...) i Bruno Oro, és un showman que domina les modulacions de la veu i fa el que vol amb el seu cos summament flexible (Natale in casa Cupiello, Polònia, Immortal..), i que a més es un molt bon cantant, compositor i pianista (Napoli, Temps fugit, Mr. Dream..). Ambdós estan molt pel damunt dels pobres resultats d´aquesta cobertura tan intermitent.