La vida és com un joc. Cadascun rep les seves cartes i cadascú les juga com pot o com sap o com li diuen. Encara que l'atzar aguaiti, es pot dominar el joc i donar un gir a la partida. Bruno té un pla i està decidit a fer-ho. Per això necessita cinc desgraciats. Estan destinats a ser-ho per sempre? Per què decideixen anar amb ell? Perquè escolta. Què amaga Bruno?
Quan Nao Albet i Marcel Borràs van debutar com a directors i dramaturgs amb "Teenager experience" el 2007 van retratar uns joves cultes que, per trencar l'avorriment, es dedicaven a fer l'animal. Han passat vuit anys i el retrat que els joves fan d'ells mateixos s'apropa molt més al corprenedor de "Cels" (Bibloiteca de Catalunya, 2014) de Wadji Mouawad, tot i que amb la sornegueria passada de voltes per treure ferro al seu desencís. No avançarem gaire més, perquè seria molt interessant que aquesta peça, fruit de l'aventura d'Els malnascuts, a la Sala Beckett, donés més voltes). Hi ha l'amor i el desamor, el sexe, la necessitat de ser un líder i la joventut desestructurada o sense horitzó (anorèxica, depressiva, xantatgistes, i cultes que volen executar un pla incendiari...)
Evidentment, la posada en escena i les interpretacions compten amb un veritable daltabaix de veritat interpretativa però funciona si es mira com el conte fosc que els joves volen explicar-se a ells mateixos i a tots els que tinguin la valentia d'escoltar-se'ls. Pareu-hi l'orella, si en teniu oportunitat. I dubteu de la invitació, si us conviden a una festa il·legal a la caixa d'un camió...