Com elles és una antologia viva sobre l’obra d'algunes de les millors poetes internacionals des de principis de segle XX. Des de la perspectiva personal i única d'un lector, l’espectador presencia un viatge poètic més enllà del temps i a través de les fronteres de tot el món: les poetes de Gran Bretanya, França, Alemanya, Amèrica Llatina, Quebec, Catalunya i Espanya, entre d’altres, són les grans protagonistes de la nit, en què el públic està convidat a gaudir, com si fos dins el seu saló de casa, d’una nit de poesia.
Amb poemes d’Ingeborg Bachmann, Maria Beneyto, Nicole Brossard, Ana Cristina César, Dulce Chacón, Sophia de Mello, Eugénia de Vasconcellos, Hilde Domin, Felícia Fuster, Olvido García Valdés, Ana Hatherley, Gina A. Laplace, Teresa Rita Lopes, Chantal Maillard, Maria Mercè Marçal, Brigitte Oleschinski, Alejandra Pizarnik, Sylvia Plath, Adrienne Rich, Muriel Rukeyser, May Sarton, Anne Sexton, Wisława Szymborska, Blanca Varela i Idea Vilariño.
Com elles és una petita joia que sacseja a l’espectador, la demostració que sovint només necessitem un bon text i uns bons rapsodes per fer-nos somniar. L’espectacle, escrit i dirigit per Sebastià Portell, ens brinda l’oportunitat de reflexionar sobre la vida i la literatura a través de les paraules de grans poetes com Anne Sexton, Sylvia Plath o Alejandra Pizarnik.
L’escenari és íntim, amb una llum tènue que ens acarona i, tot i així, l’espectador no pot evitar sentir-se colpit per la ràbia i el dolor dels versos. La desesperació, la condició de la dona, l’olor de la mort. El ritme és àgil i, molt encertadament, Portell ha optat per intercalar petits fragments musicats per Odilé Arqué que ens ajuden a respirar i a recuperar, de mica en mica, l’aire que ens ha tret Mireia Vidal-Conte. Perquè, i cal dir-ho, si Com elles és un punyal que se’t clava a l’ànima és, en bona part, gràcies a la seva força seductora. Bravo.