Tan furiós com delicat, tan intens com dúctil i homogeni. Xavier Sabata (Avià, Barcelona, 1976) segueix fent passos ferms en la seva cada vegada més consolidada carrera de contratenor. Després del seu èxit amb Bad guys, interpretant els malvats de les òperes de Händel, ha tornat a aquest geni del barroc en el seu debut divendres al Festival de Peralada amb l’eix central d’ Orlando (HWV 31) , obra inspirada en el cèlebre poema èpic de Ludovico Ariosto. L’absolut domini de l’expressivitat dramàtica d’aquest artista, dotat d’una veu de matisos foscos no gaire gran però ben projectada, va captivar els espectadors. Després de la interpretació de la propina Cara sposa de Rinaldo, el públic dret va premiar la seva actuació amb unes aclamacions merescudes.
La nit tempestuosa, un bon fons ambiental per al desenvolupament del programa Furioso o rere les passes d’Orlando , no va ser impediment perquè s’omplís l’església del Carme. Sabata, ben acompanyat per l’orquestra d’instruments històrics Vespres d’Arnadí dirigida amb bon pols per Dani Espasa, es va enfrontar amb la seguretat que li donen els seus recursos tècnics al compromès repertori escollit.
La descripció del desengany amorós d’Orlando al comprovar que la seva estimada princesa Angelica està enamorada de Medoro va traçar la línia argumental del recital. Àries com Imagine funeste..., Già per la man d’Orlando... i Cielo! se tu il consenti van omplir d’emoció i fúria la primera part. Se l’inganno sortice felice d’ Ariodante –l’única peça de Bad guys inclosa en el recital– va completar la coherència d’un recorregut d’una extrema bellesa..
Però va ser a la segona part on va créixer la intensitat de l’actuació del contratenor. Ah, Stigie larve, el lament amb què el protagonista expressa la seva bogeria pel que considera una traïció d’Angélica, va caldejar el clímax de la sala. Una incursió en l’ Orlando furioso de Vivaldi no va fer sinó donar força al contingut programàtic de la cita. Tempesta i calma es fonen en l’al·legat musical. Després del Concert per a dues trompes en fa major, Sabata va emprendre amb plenitud expressiva Verdi allori sempre unito i Fammi combatere, on un exultant heroi, que es debat entre el desig de venjança i l’idealisme, està disposat a combatre monstres i enderrocar muralles per conquistar l’estimada.
A l’ària de Rinaldo del bis final, el cantant va exhibir riquesa cromàtica, domini de les agilitats i profunditat emocional. Un gran recital que acredita la continuïtat de les selectives apostes de la mostra per a aquest màgic recinte.
