Contes rodats

Familiar

informació obra


Sinopsi:

Som una narradora, una animadora, una titellaire, una pallassa, una actriu…. Som una i som moltes. Mireia Peña és La Senyoreta.
Després d’anys sobre la corda fluixa de la improvisació, La Senyoreta sorgeix per unir tots els personatges a qui ha donat vida la Mireia.

Des de la Perleta dels Mitjons foradats fins a l’esbojarrada Srta.Muntanyetes.

Som el resultat d’una passejada pel món escènic. Donant la màxima importància a l’apropament entre públic i actriu; i tastant els carrers, les biblioteques, els teatres i els hospitals com indret perfecte on sigui possible un espectacle. On sigui possible un somriure.

Crítica: Contes rodats

27/09/2019

La dura vida de l'artista

per Alba Cuenca Sánchez

Una parella de conta contes mostra el seu dia a dia: comencen muntant la seva casa i acaben marxant amb ella. Durant la seva jornada els veiem crear art en el seu temps lliure- ell és music i ella poeta-, menjar, discutir, cuidar el grill que tenen per mascota i també treballar. Durant l'obra, expliquen dos contes clàssics com són La Caputxeta Vermella i La Blancaneu, interrompent-los per les seves discussions. Tot i el to esbojarrat que acaben adquirint, el contingut dels contes no evoluciona ni es qüestiona: una ocasió desaprofitada d'oferir una mirada més actualitzada d'uns relats ja massa clàssics.

Més que el contingut, l’interessant de la proposta és la utilització del petit i estructurat carro que els serveix per muntar la llar i explicar els contes. Durant aquests, els elements de la casa aniran utilitzant-se per representar el món de les històries: un titella de dit sobre la bústia serveix per representar a la mare de la caputxeta a la porta de la casa, i una obertura a la taula per on treure el cap funciona com a mirall de la madrastra de la Blancaneu.

L'altre punt fort és el contrast dels personatges dins l'atmosfera rosa pastel en què estan immersos. Aquest està treballat tan a nivell físic – la caracterització està molt cuidada- com psicològic: ella, dominant i amb atacs incontrolats d’histèria i el seu company, delicat, submís i fins i tot un pèl ingenu.